Sonda a Mart

Mirem l’espai amb rialla de síndria. Felicitat. Han trobat la sonda espacial Beagle 2. Va desaparèixer el 2003. Es veu que està intacta. Descansant a Mart. Me la imagino a les nits de 80 graus sota zero. Fent un foc de camp amb els marcians. Cantant cançons de nostàlgia sideral: “La lluna, la pruna, vestida de dol...” Marcianades? No. De fet, l’altre dia van enviar una sonda des del Planeta Vermell. Una carta molt i molt llunyana que havia viatjat oceans de temps. Es va publicar dilluns (a La Vanguardia i al desembre a l’ Abc ) i la signava Nina Agustina Sanllehí. Aterra. Anem a fer cultura. Apunta la seva filla a la biblioteca municipal de Sarrià - Sant Gervasi: “ Pero cuál no fue mi sorpresa cuando al ir a buscar libros prácticamente no había en nuestra lengua materna: el castellano. Nos hemos sentido discriminados. Si esto nos pasa siendo todavía parte de España ¿qué ocurrirá si prospera el proceso soberanista? ” Paranormal. Extraterrestre. Marcià.

SOTA LA CARTA CONTESTAVA la terrícola Assumpta Bailac, gerent de Biblioteques de Barcelona. Computador científic en marxa: la biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall disposa d’un fons de 40.087 documents. 25.697 en castellà, 10.365 en català i 4.025 en altres llengües. Galàctic. Abans que més gent addicta a la ciència-ficció subgènere no-puedo-vivir-en-castellano-en-Cataluña enviï més sondes de paper de fumar al futur he viatjat al present. Sonda cap a Mart. Aterra. A les Biblioteques de Barcelona hi ha 1.643.789 documents. El 58,76%, en castellà. El 36,23%, en català. La resta en altres llengües. Sonda bonus track : a l’estat espanyol el castellà representa més del 76% del que s’edita i el català només un 13%. Coets de festa major.

ENLAIREM-NOS. PERQUÈ sabem que hi ha temes més transcendentals per a l’existència. Per això recomanem a tots els professionals que, des de temps immemorials, fidels com una llàntia, envien sondes de pol·lució, que viatgin a direccions més còsmiques. Que escriguin cartes queixant-se que la contaminació a Barcelona només s’expressa en català. O que els xampinyons assilvestrats del Pirineu quan se’ls pregunta una adreça no entenen el castellà. Hi ha milions de qüestions sense resposta. Com estels que esperen ballar amb el vestit de nit de l’Univers. Però abans de la propulsió els aconsellem que tornin a les biblioteques. Amb els ulls oberts. Sense lleganyes. Sense diòptries. Sense caputxes. Veuran que aquest és l’Any de les Biblioteques.

FA CENT ANYS la Mancomunitat de Catalunya va crear la Xarxa de Biblioteques Populars. A partir de 1915 Catalunya es va omplir de biblioteques: les Borges Blanques; Canet de Mar; Olot; Sallent; Valls; el Vendrell; Pineda; Figueres... Davant de la pedagogia obligatòria de la ignorància de l’estat espanyol els catalans planten llavors de cultura a tot el país. Per a tots: per al marcià, el terrícola i el marsupial. Però encara és més sideral. Les Biblioteques de la Mancomunitat són les primeres que permeten el préstec de llibres i el lliure accés al fons i creen sales per al públic infantil. Les de la resta de l’Estat només et deixaven mirar els llibres. Esclar, sempre podies fer telecinesi a veure si movies un volum del prestatge.

AGAFEM UN LLIBRE lliurement. Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat, va dir que volia que cada ajuntament tingués la seva escola, biblioteca, telèfon i carretera. Catalunya volia aniquilar l’analfabetisme, la pobresa, defensava la justícia social, el progrés de tots. Per això, adés i ara, com Prat deia, “volem per a Catalunya un cos d’estat”. No és aquest un cos galàctic, marcià, fantasmagòric, eteri: és un cos terrenal, real, veritable, que es pot tocar, veure, olorar... Com els llibres, gràcies als quals podem respondre, des de fa segles, fins i tot a les mentides que vénen de Mart. Sí, és dur ser terrícola, però és el nostre planeta.

Més continguts de