Soraya, posa les urnes

PUBLICITAT. Fa tota la impressió que el govern espanyol, per afrontar el problema català, no s’està assessorant amb juristes ni amb economistes, sinó amb creatius publicitaris. No m’estranyaria que això que la premsa monàrquica anomena operació diàleg no fos altra cosa que un powerpoint elaborat per alguna mena de Risto Mejide, un venedor astut d’aquests que parlen en termes de marca, frame i posicionament. És un argument que es nodreix a si mateix. Creure és voler creure, com deia sant Agustí; i el PP vol convence’ns que dialogar consisteix a dir que es vol dialogar. L’únic objectiu d’aquesta batalleta és capgirar la impressió dominant -aquí i a tot el món civilitzat- que Catalunya proposa i Espanya reprimeix. La pastanaga que se’ns oferirà, anant molt bé, és deixar de reprimir, o reprimir menys; complir el que diu aquest nyap d’Estatut i executar les inversions previstes als pressupostos de l’Estat (el percentatge de compliment és irrisori). És a dir, l’oferta serà treure el seu peu del nostre ganyot. Irresistible, oi?

MESELLS. Però les preteses concessions són el menys important. L’Estat té marge. L’important és tenir un cor de lloros ensinistrats que repeteixin cada dia que el govern espanyol vol diàleg, mentre que el govern català actua de manera unilateral. Després de cinc anys de propostes rebutjades, de majories ignorades, d’amenaces i de judicis, s’ha de ser molt mesell o molt patriota per creure que els intolerants són els que volen fer un referèndum, i no els que el volen prohibir. Però de mesells i de patriotes, com de culs llogats, en tenim per donar i per vendre. Per tant, l’ operació diàleg continuarà entre somriures de hiena i abraçades d’ós. Només hi ha una manera de desemmascarar-ho tot plegat: complir el mandat del Parlament i preparar tota la carcassa legal per fer el referèndum el 2017 i situar l’Estat davant del mirall del seu dèficit democràtic. Que es glacin els somriures i que el creatiu publicitari que seu al costat de la Soraya s’hagi d’empescar una altra estratègia.

REFERÈNDUM. Si els dirigents catalans compleixen amb el que han promès, els riscos són evidents, però no hi ha dubte que l’ operació diàleg caducarà. Haurà de morir per donar pas a un diàleg de veritat o a un intent de repressió de la qual Espanya no en pot sortir ben parada de cap manera. Com que la Moncloa ho sap, no dubto que el creatiu publicitari presentarà un nou pla, amb rebranding i tota la pesca, per robar al sobiranisme català el frame del referèndum. Soraya posarà les urnes només si no té més remei, i a contracor (Itàlia i el Brexit són precedents inquietants). Però, això sí: es votarà el que el govern espanyol digui. I votarà el conjunt d’Espanya. El PSOE i Ciutadans prendran part en la farsa. Estem parlant d’una reforma constitucional cosmètica, lampedusiana, que no contradigui la vergonyosa reforma exprés del 2011; amb algún gesto hacia la lengua catalana i altra quincalla. Això és el que passarà si el sobiranisme català no és prou fort per evitar-ho. Ningú més pot.

Més continguts de