Sort en tenim de Convergència

Com a ciutadà vull que el meu president sigui una persona que no es deixi dur per l'excitació inevitable en moments de crisi. La decisió de la justícia contra el model lingüístic a les escoles catalanes és un d'aquests moments de crisi perquè pot amenaçar la cohesió social. Per això crec que és una sort tenir ara al Govern el seny tradicional de Convergència. És un seny extrem però que en escenaris de crispació com l'actual no va gens malament. Quan els ideòlegs i la militància del nacionalisme català exigeixen al Govern insubmissió i desobediència a la llei, la Generalitat reacciona defensant les tres dècades d'immersió lingüística, però sense traspassar la línia vermella. En cap moment crida a esmolar les eines. Convergència és conscient que hi ha vies legals per guanyar temps i fer front a la sentència. Fora de la llei dels homes hi ha la selva. I a la selva tothom pot prendre mal.

Hi ha opinadors que han posat el crit al cel perquè CiU accepta el PP com a soci. La política és un joc de pactes. La gent que ha votat CiU sabia que probablement governaria amb el suport del partit que ha tombat l'Estatut. A més, són dues forces de dretes. Hi ha opinadors que consideren que s'ha arribat a un punt de no retorn en les relacions amb Espanya. Volen la independència, ara. Però si l'aritmètica demostra que una majoria aclaparadora del Parlament -representant legítim del poble- dóna suport a la immersió lingüística, el suport polític a la independència és marginal -14 escons (ERC, SI i Laporta) de 135-. Malgrat el soroll, Convergència ho té present.