CRÍTICATV

TV3, burgesa?

Si em dutxo, em mullo. Però si estic moll no vol dir que m’hagi dutxat: potser m’ha enxampat la pluja sense paraigua. Aquesta observació prou òbvia sobre com funciona la lògica no s’observa quan es repeteix el mantra que TV3 és una televisió burgesa i que ho és perquè és independentista. (Tothom sap que Catalunya és l’indret del món amb més burgesos per metre quadrat: uns dos milions, pel cap baix.)

És cert que TV3 té menys audiència de classe baixa -dels cinc estrats analitzats pels audímetres- que la resta de generalistes. Però aquesta segmentació socioeconòmica ja es donava molt abans del Procés. És una constant històrica, al marge de quin color polític té qui governa la Corporació. El factor que explica el biaix no és, per tant, la presumpta ideologia, sinó el principal element diferencial de TV3 i constant al llarg de la seva història: la llengua. Que l’únic canal en català dels quinze més vistos tendeixi a congregar l’audiència catalanoparlant no hauria de sorprendre ningú. I que sigui un canal on els referents són més pròxims encara reforça més l’efecte aglutinador entre els qui, a banda de ser catalans, s’hi senten. Si això es creua amb el fet que els catalanoparlants tenen, de mitjana, una millor situació socioeconòmica que els castellanoparlants, el perfil més ric de l’audiència s’explica fàcilment.

Tot i això, la pregunta del milió és si la percepció de TV3 com a televisió independentista allunya part del públic. Segur que sí. Però la qüestió és mirar d’escatir -i no és cosa fàcil- quant pesa en la balança d’aquesta percepció la veritat i quant la campanya de desprestigi que pateix TV3. I, de passada, recordar que ningú no jutja mai les altres televisions -inclosa la pública espanyola- que sistemàticament amaguen (quan no demonitzen) l’opció independentista, tot i ser canals pagats també pels independentistes, o que fan servir un espai radioelèctric que també és dels independentistes. Si no fem aquest exercici, hom pot acabar denunciant que l’espectador de TV3 vota majoritàriament independència, en comptes d’entendre que la cosa -la pluja i la dutxa- va just al revés: l’independentista prefereix TV3 perquè és la que sent més pròxima per llengua, per cultura i perquè és l’única que no menysprea la seva opció. ¿O és que se suposa que ha de mirar Ana Rosa Quintana, que es felicitava d’haver donat la puntilla al Procés?

Tornem, doncs, a TV3 com a televisió de burgesos. Que Telecinco la superi en el segment de públic amb menys ingressos ¿té a veure amb la independència o amb la tipologia de programes? Antena 3, que no és precisament un canal independentista, queda 6,2 punts per sota de Telecinco en el segment més desafavorit. En canvi, guanya d’1,5 punts entre la classe alta. No crec que sigui pels burgesos espanyols favorables a la independència catalana.

Finalment, hi ha la trampa de considerar la normalització del català com un factor de discriminació social en comptes d’un estímul justament per al contrari. Consideren el castellanoparlant una criatura desvalguda davant d’una llengua que no deixa de ser cosina germana de la que fa servir habitualment. És una actitud profundament paternalista. I una manera molt curiosa de defensar l’empoderament.

  • Etiquetes