Per què TV3 és imprescindible
Rotund èxit d’audiència del Sense ficció d’aquest dimarts: 19,6% i 537.000 espectadors. Ni Gran Hermano, ni La Voz, ni El hormiguero van impedir el lideratge de l’autèntic compromís amb els espectadors. Era la resposta que calia, ja que TV3 ha estat l’única cadena que ha gosat emetre el documental Frankenstein-04155. Cap altra televisió, ni estatal ni autonòmica (ni tan sols la de Galícia), ni pública ni privada, s’ha sentit amb el deure d’oferir un reportatge que denuncia amb precisió i contundència els enganys i els nyaps polítics que envolten la tragèdia del tren Alvia que va descarrilar el 2013 a l’entrada de Santiago de Compostel·la i que va provocar 81 morts i 140 ferits. Frankenstein-04155 arrenca amb un document sonor molt potent que demostra la voluntat política i empresarial de tapar la seva responsabilitat. L’arxiu sonor que pocs dies després de l’accident es va difondre als mitjans estava manipulat perquè el maquinista en semblés el responsable confés. El reportatge aporta a l’audiència l’arxiu sonor íntegre, evidenciant que l’home lamenta que l’empresa no hagi fet cas de les seves advertències de perill en aquell revolt.
El documental no es limita a evidenciar el drama de les famílies de les víctimes i dels ferits. Més enllà del seu dolor i seqüeles, exposa els seus constants desenganys amb el procés d’investigació i la indignació que senten per com, fins i tot, la seva tragèdia ha estat utilitzada per treure’n rèdit polític. Pràcticament tots aquests testimonis apareixen sota el mateix criteri visual: tots ells asseguts al sofà de casa seva, potenciant l’efecte de l’impacte familiar i humà del desastre. És especialment contundent el testimoni d’una de les ferides en l’accident, aleshores membre integrant del PP. La manera com explica la trucada que va rebre del fins fa poc ministre Rafael Catalá exigint-li que no critiqués com el partit i el govern havien gestionat l’accident i com ella l’engega és demolidora i delata la insensibilitat política davant dels fets. El pacte que es denuncia de no-agressió entre el PP i el PSOE a l’hora de depurar responsabilitats es fa palès amb molta claredat.
On marca les diferències Frankenstein-04155 és en el rigor i la meticulositat amb què s’expliquen les imprudències en la fabricació del tren, les constants incidències mecàniques no resoltes i les negligències a nivell de seguretat. Tot, en benefici d’utilitzar el tren i la línia d’alta velocitat com un element de propaganda electoral. El reportatge fa fàcil allò més complex: aspectes tècnics, mecànics i de seguretat d’una documentació molt densa se simplifiquen per posar-ho a l’abast de l’espectador.
Que una catàstrofe d’aquest nivell i unes proves tan determinants com les que aporta el documental no provoquin un escàndol estatal és tristament revelador. I el silenci mediàtic de la resta de cadenes, també. Cal valorar, doncs, la prioritat i voluntat de servei públic de TV3. Per a alguns serà un motiu més per tancar la cadena. Però és un argument definitiu pel qual aquesta televisió és imprescindible.
