13/10/2011

TV3 sempre s'ha emmirallat en la BBC

2 min

No puc ser neutral quan parlo de TV3. El cor i el currículum, com el de tants que escrivim a l'ARA, em lliga als mitjans de comunicació de la Generalitat. Per tant, he llegit amb preocupació l'article de la Mònica Terribas, que dimarts apareixia en diversos diaris. El moment és delicat. La crisi obliga a mirar-nos el país amb realisme, a acceptar una visió no gaire afalagadora.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L'any passat la sentència de l'Estatut ens va fer topar contra una obvietat. Podem parlar tant com vulguem del poble català, però l'expressió no té sentit legal. Quan el president Mas s'adreça als catalans, de fet, no s'està adreçant a res. Ens ho hem volgut creure. Però el Tribunal Constitucional ha col·locat la nostra il·lusió al lloc just que, segons la legalitat espanyola, li correspon: la paperera.

I aquesta primera gran ficció n'ha generat d'altres. Un polític que va ser membre del Govern em va fer una confessió: la Generalitat és un decorat de cartró pedra. Es tracta de fer veure que manem. Són paraules desconcertants. Que cadascú hi atorgui la veritat que vulgui. Però, tenim una administració eficaç? No fa gaire hem sabut que l'empresa pública catalana que gestiona l'habitatge de protecció oficial té milers de pisos buits, molts encara marcats a un preu superior al de mercat. Què estem fent? Aquí hi ha qui encara creu que la crisi és una conya marinera, que ja passarà. I els mitjans de comunicació públics són part d'aquest gran decorat nacional que avui s'esquerda. La carismàtica directora de TV3 titulava l'article amb la metàfora del mirall trencat. Entenc el seu temor, la BBC anuncia 2.000 acomiadaments. TV3 és el nostre mirall, un mirall que, al final, també ha contribuït a fer-nos creure que som millor del que som. Ja és bo donar-se moral. Però també ho és mirar-se al mirall i saber reconèixer quan convé aprimar-se.

stats