T'agraden més els rossos o els morenos?

Una senyora truca al Tàpies variades de Catalunya Ràdio per explicar que a ella li agrada més el xampany que el cava, afirmació que es pot comparar a aquella altra que diu "A mi m'agraden més els rossos que els morenos", "Les dones que millor fan l'amor són les orientals" o "M'agrada la literatura francesa però no puc amb l'alemanya". És possible que la senyora en qüestió hagi tingut molt mala sort amb el cava que s'ha begut i molt bona sort amb el xampany. Però hauríem de saber, esclar, quantes marques de cava i quantes de xampany ha tastat a la vida, de la mateixa manera que hauríem de saber si aquell que et diu que les dones que fan millor l'amor són les orientals s'ha allitat amb gaires fembres de diverses races. El cava i el xampany comparteixen mètode, però no raïm, ni terrer, i comparar-los és com comparar el cabrales i el rocafort, només perquè tots dos són formatges blaus.

Hi ha cava ulcerós i xampany ulcerós, però també hi ha cava extraordinari i xampany extraordinari. Algunes de les persones que conec que declaren que prefereixen el xampany al cava, només compren les dues o tres marques que els sonen perquè han sortit a les pel·lícules o perquè tal monarca en pren. Per al meu gust són marques no gaire meravelloses. I no els treguis d'aquí. Si t'agrada el vi, si t'emociona, t'agradarà el vi d'aquí i d'allà, sempre que estigui ben fet. Jo no podria dir si m'agraden els rossos o els morenos (és tan general, això...). Hauria de dir que m'agraden els homes que estan ben fets. Però hi ha una cosa que no es pot negar: ells, els francesos, ho han sabut fer bé. Al famós programa Tapieux varieux, de la ràdio pública d'allà, no hi truca mai cap senyora que digui que a ella li agrada més el cava que el xampany, així, en general.