Tanta mandra ens fa aprendre?

Els anys que vénen les passarem magres. En l'únic que tenim opcions clares de ser més rics és en saviesa, perquè el món es transforma a tota velocitat, les divisions ideològiques conegudes fins ara es difuminen i només una mirada atenta i una actitud oberta al canvi ens poden ajudar a entendre d'una altra manera els altres i nosaltres mateixos.

Seria una oportunitat per a debats enriquidors, per revisar prejudicis, per aprendre, fins i tot per reaprendre. He escrit "seria" des de la decepció perquè percebo que continuem instal·lats en la comoditat de la posició prèvia, ben blindats, disparant dialècticament sense apuntar, no fos cas que algú ens fes canviar d'opinió. Vivim colgats de comunicació, el diàleg sembla total, però són monòlegs coincidents en el temps. La possibilitat que en una tertúlia algú convenci l'altre és ciència-ficció. Deixem anar opinions com autòmats, i sovint decidim el guió mental en funció de qui parla. Descartem d'entrada la hipòtesi que el que no és dels nostres pugui tenir la raó, ni que sigui per casualitat o per error. Això passa als mitjans, als poders, als ascensors i als sopars. Necessitem urgentment savis amb passió per ser didàctics i rigorosos, i ells necessiten que ens atrevim a pensar, a qüestionar-nos, a evolucionar. A allò que en diem aprendre, i el verb és del tot escaient, perquè no en sabem.