Tàpies, de portadista a portada

Tàpies ha estat un gran cartellista i portadista, i la seva mort el converteix en protagonista de les portades per un dia. Hem assumit el repte amb tot el respecte i amb el desig que tota l'edició d'avui sigui un homenatge. La Catalina Serra, subdirectora de l'ARA, admiradora i experta en la seva obra, creu que resumir-lo en una frase seria dir que ha viscut entre el cel i la terra, entre la mística i la quotidianitat. I que immortal és l'adjectiu que més li escau, per això aquesta és la paraula que acompanya el cognom a sobre de la foto de Francesc Melcion que fixa el retrat del Tàpies dels últims anys. Al costat, com a contrast, hi trobeu un autoretrat del 1947, fa seixanta-cinc anys. La portada és tota d'ell, és el nostre cartell, un cognom, un adjectiu i les dues dates més terrenals. Els que ens estimem els diaris de paper i el paper dels diaris sabem que hi ha dies que ve de gust guardar-los. Per això a més dels articles de Daniel Giralt-Miracle, Catalina Serra, Vicenç Altaió i Arnau Puig, hi ha una doble de Tàpies vist per ell mateix, l'artista s'explica. El pòster central recull la fotografia d'una obra tan emblemàtica com el seu cèlebre mitjó. I hem anat acompanyant la majoria de pàgines i notícies amb cartells i obres que donen dimensió de document a aquest objecte quotidià i caduc anomenat diari, que no té res d'immortal, però fa més solemnes alguns dies.