Tebas, política i futbol
Aquesta setmana d’aturada de la Lliga amb la selecció espanyola ja classificada per al Mundial bàsicament ha servit a Madrid per a dues coses. La primera ha sigut centrar-se plenament en la política, i la segona començar el compte enrere per al moment en què Cristiano Ronaldo guanyarà la seva cinquena Pilota d’Or i, per tant, igualarà Leo Messi en nombre de guardons. Afortunadament per al futbol, els dos jugadors disputaran el Mundial de Rússia, després de confirmar-ne la participació en l’últim partit: Messi fent tres gols i Cristiano fallant ocasions claríssimes. Però bé, la capacitat golejadora de l’un i de l’altre en aquest inici de temporada és un tema del qual no els interessa debatre gaire.
En canvi, la política ho centra tot. Perquè ja sabem que això de barrejar la política i el futbol només està mal vist quan qui ho fa no és del teu bàndol ni pensa igual que tu. El debat ja no se centra en quina lliga jugaran Barça, Espanyol i Girona, sinó en la seva immediata expulsió de la competició en el moment en què Catalunya declari la independència. I duri més de cinc segons, esclar.
I en això tenen un gran aliat: el president de la Lliga. No oblidem que aquest senyor està escollit per tots els clubs de Primera i Segona Divisió. La LFP funciona com una patronal i Javier Tebas n’és el màxim responsable des del 2013. Amb un passat reconegut a Fuerza Nueva, no amaga les seves idees. Té un compte verificat de Twitter totalment polititzat, ple de banderes, interpel·lant tothom qui li fa comentaris, defensant la Policia Nacional i la Guàrdia Civil... i declarant públicament l’expulsió immediata dels equips catalans en cas d’independència.
I els contractes firmats? I els espònsors? I els drets televisius? Òbviament, és una decisió que no té cap sentit i que no podrà posar en pràctica, però Tebas ha volgut entrar en el joc del govern espanyol de la por, i molts mitjans l’hi han comprat. Que si classificacions virtuals sense els partits ja jugats contra els equips catalans, que si Messi es planteja abandonar el Barça, etcètera. Suposo que també hi deu ajudar que els blaugranes són líders i el Madrid ha tingut una arrencada de Lliga irregular. Però només de pensar que d’aquí un mes torna a haver-hi una altra aturada de seleccions es fa una muntanya. Esclar que d’aquí 30 dies ves a saber com estarà el tema polític. El que és segur és que, tot i les amenaces, el Barça seguirà jugant la Lliga espanyola i Messi seguirà marcant diferències.
