Tecnologia

Ens ha expulsat del paradís terrenal per envoltar-nos d'un món cada cop menys natural. Però als que afirmen que deshumanitza els diria que l'home pretecnològic no ha existit mai: era un animal salvatge. I és que sovint oblidem que també mereix aquest nom, amb tots els honors, controlar el foc o cultivar una espiga salvatge.

Costa distingir-la del que en queda quan en traiem la pretensiosa logia . En la seva base hi ha la modesta tècnica, que des del paleolític s'aplica, perpetuada en oficis, a artificialitzar la realitat natural -a transformar la pedra en eina de tall- per fer menys hostil el medi.

Molts diccionaris la defineixen com a teoria de les arts industrials, però n'atrapem molt millor el sentit quan la definim com l'aplicació pràctica de la ciència: la que converteix el coneixement que només omple l'esperit en invents que fan la vida més fàcil.

I, malgrat tot, ens fa por. Canvia el món tan de pressa que no tenim temps de pair-la, ens fa estranys els uns als altres obrint una fractura entre pares i fills i costa molt no veure-hi el pitjor enemic de la plena ocupació.

Però reflexionant-hi descobrim que només és destructiva al servei de certs interessos. No és per la seva maldat que el cotxe elèctric està trigant tant a arribar. Ni és ella la responsable dels drones que permeten a Obama eliminar enemics arriscant només calés.

El que la fa perillosa és no anar de bracet de la democràcia, perquè llavors té un terrible efecte pervers: fa més poderós el poder.