26/04/2012

'Teledramèdia' fàcil

2 min

Telecinco ha recuperat un format televisiu que havia quedat enrere: el de la tele com a intermediària. A Hay una cosa que te quiero decir es recupera aquell esperit del Sorpresa, sorpresa barrejat amb Tengo una carta para ti i amb El diario de Patricia .

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

En teoria, un personatge anònim intenta posar-se en contacte amb algú altre amb qui ha tingut un conflicte personal o que senzillament ha perdut de vista. El programa serveix de motor de recerca i mediador en el distanciament entre les dues persones. L'espectacle rau a escenificar la trobada al plató amb el suspens de si hi haurà reconciliació o rebuig final. Ho condueix Jorge Javier Vázquez, que sembla l'únic presentador de la cadena i que no acaba d'encaixar en el format: el sarcasme de J.J. entra en conflicte amb la clara voluntat lacrimògena del programa. Pel que fa als participants, podem dir que hi abunden els Antonios i les Antonias, i que amb bona voluntat fan un esforç per provocar veracitat en unes recerques i trobades força teatralitzades. El guió que s'encarrega de llegir J.J. és absolutament ensucrat i melodramàtic, fins a l'extrem del ridícul: " A Antonio, por las noches, cuando no puede dormir, le gusta viajar a través de sus recuerdos con lágrimas en los ojos. Siempre va al mismo lugar pero en otro tiempo ".

Però no hi ha compassió. A aquest bon home que enyora els seus amics d'infantesa li fan aixecar els camals dels pantalons. Llueix cames blanques i garrelles, mentre espera la sorpresa. Ha demanat ajuda a la tele, i la tele s'ho cobra esprement la seva candidesa. Del drama a la comèdia. Teledramèdia directa a la vena per a l'audiència més primària. Hay una cosa que te quiero decir és una fàbrica de llàgrima fàcil on uns missatgers caminen arreu d'Espanya amb un sobre enorme de paper a la mà. La decadència de l'espectacle i el primitivisme televisiu en l'era del mail i el Facebook.

stats