CRÍTICATV

Televisió i pederàstia

La periodista Mayka Navarro, de La Vanguardia, es preguntava a Twitter si l’entrevista al pederasta dels Maristes que li va fer El Periódico no seria entesa com a sensacionalista si s’hagués fet en un programa de televisió. Cal analitzar primer què pot aportar una entrevista a un abusador sexual de menors. L’enfocament de les preguntes i els àmbits on furguis seran determinants. A més, cada mitjà té el seu propi llenguatge. La televisió té uns recursos visuals i sonors que, durant una entrevista i utilitzats amb destresa, poden potenciar els nivells de morbositat. El to, l’enquadrament, el vocabulari, la il·luminació... també condicionaran que es traspassi la línia de la morbositat.

Dilluns, a El trencadís de 8TV, un reporter havia anat fins al poble on viu el pederasta. Mostraven a l’audiència la casa on vivia. Cal plantejar-se si això no és una imprudència. L’esperaven a la porta fins que el veien entrar tapant-se el rostre i després el gravaven explicant que ell tenia planejat marxar a un lloc que no volia revelar. El pla televisiu només mostrava el seu jersei i el gos que treia a passejar. Era inquietant. La veu en off del reportatge explicava a l’audiència: “Hi ha una estranya calma al poble de Terrades que es trencarà quan la justícia prengui una decisió”, creant una sensació de suspens i amenaça de perill en la informació.

Després entrevistaven el germà de l’acusat. Li preguntaven pels detalls de com es va assabentar dels fets, si tenia confiança amb el seu germà... Li comunicaven que el seu germà podria passar fins a dotze anys tancat a la presó. L’home es mostrava consternat i finalment es posava a plorar. El gravaven mentre el personatge sanglotava d’esquena a la càmera. Al plató, el reporter donava més detalls a la presentadora. De fons sonava una subtil música de terror. A la pantalla del darrere anaven posant les imatges en bucle del poble, la casa, l’escola, l’agressor i el seu germà que havien gravat i servia de decorat. És la manera que l’espectador reconegui fàcilment de quin tema estan parlant. El reporter va voler especificar el tipus d’abusos que havien patit alguns menors. Ruth Jiménez el va frenar.

El problema del sensacionalisme no és el mitjà. És qüestió dels recursos que utilitzis per explicar el que vols transmetre. I la tele en té molts i els tenim tan interioritzats que poden passar desapercebuts. Van més enllà d’obtenir respostes per conèixer detalls que sovint no aporten res. En casos tan truculents es busca més l’impacte i les emocions que les dades importants. I aquí és quan es creua la línia del morbo i el sensacionalisme.

Més continguts de