TOTAJUNTAMENT hauria de tenir una visió de la ciutat en el seu conjunt. Si el govern municipal observa la ciutat barri per barri, demostra unes mires molt estretes que, en tot cas, estan mancades del que avui és essencial en la concepció de qualsevol projecte, de qualsevol negoci o per a qualsevol país, com és la interrelació entre àmbits diversos, la interconnexió entre projectes, la suma de recursos i possibilitats, els plantejaments comuns i la vertebració de tot plegat. Quants d’anys fa que parlam de vertebració del país, de la cultura i de no sé quantes coses més? El discurs no cala i perdem temps i oportunitats. El cas del Terreno, que des d’aquest diari hem observat i observam ben de prop, ha reproduït fins no fa gaire el patró que han seguit altres barriades de Palma, com la Gerreria, el Molinar, Santa Catalina o el Jonquet, totes singulars. El Terreno va tenir la seva època daurada fins que l’explotació duita als extrems als quals aquesta ciutat permet arribar va deixar el barri en una desoladora degradació. Abandonament municipal, nul·la inversió i anys que li han passat per damunt. Ara, segons ens informa avui Lluís Planas a les pàgines del diari, comença a haver-hi un interès inversor. També hi ha un interès cultural gràcies a la gestió que duen alguns veïns darrere la crida ‘Salvem el Terreno’. Molt positiu tot plegat, però si Cort continua cec al desenvolupament de la barriada, pot passar com alguns ja vaticinen per a Santa Catalina, que en aquests moments comença a fer-se invivible per als veïns. S’hi haurà instal·lat tanta vida que pot acabar per matar-la. I alerta també amb el Molinar. El Terreno, com tota la ciutat, ha de ser cosa de tothom, una qüestió pública. Perquè, si no, no serà.
