T'estimo... jo tampoc
Ahir vaig llegir una entrevista a El Periódico a l'actriu i cantant Jane Birkin, que és a Catalunya amb la gira del disc Enfants d'hiver . Com que la Birkin és la segona intèrpret de Je t'aime... moi non plus amb Serge Gainsbourg (la primera va ser Brigitte Bardot), sempre que llegeixo alguna cosa sobre ella -la Birkin- sense poder-ho evitar recordo un, diguem-ne, remake d'aquesta cançó. Es tracta de Hoy tengo todo el tiempo del mundo , del gran Manolo Otero. No se la perdin. La melodia és la mateixa que la de T'estimo... jo tampoc , però l'Otero, amb veu feréstega i ibèrica, rememora (suposem que ajaçat al llit) una trobada eròtica amb gran realisme.
El cas és que, en aquesta entrevista, la Birkin explica que el disc Enfants d'hiver parla de l'anhel de l'últim amor. I diu: "He passat sola els últims set anys. Ha estat molt bé, les meves filles em venien a veure, em telefonaven o m'enviaven SMS. Però sempre és bo tenir el cos d'algú a sobre del teu, sentir les seves venes i cicatrius, estimar els seus errors i saber que ell està disposat a estimar els teus".
Em sembla interessantíssima aquesta frase de Jane Birkin, sobretot perquè ella ha estat -i encara és, potser- allò que en diem "un mite eròtic". I bé, jo diria que Serge Gainsbourg també, tot i que, per una raó per a mi del tot incomprensible, hi ha un corrent de pensament que considera imprescindible dir que era lleig. Quan s'ha de parlar d'ell, no falla: els periodistes parlen del "lleig més seductor" (diari ADN ), d'un home "tan lleig com cavaller" ( El País ) o d'un "home tan lleig com el dimoni" ( Abc ). No és que trobi que no n'han de fer res. És que no ho entenc. Jo en diria tot el contrari. Birkin i Gainsbourg en aquesta cançó que dèiem parlen justament del sexe sense amor.
I és per això que m'agrada aquesta frase que ha dit la Birkin i que podem dir que barreja l'anhel sexual i l'amorós. Primer et parla d'una sensació eròtica (sentir el cos d'un altre al damunt) i després d'una sensació amorosa (estimar els errors d'aquest altre i saber que l'altre està disposat a estimar els teus). I si parla de sentir el cos d'un altre al damunt hem de concloure que evoca la tan desprestigiada i molt poc valorada postura sexual que situa l'home a sobre i la dona a sota. Quin dolor per al sexòleg Bolinches, tan partidari, sempre, "del joc del desig i de les carícies però no de la penetració".
Jo suposo que quan la Birkin parla de tenir algú a sobre es refereix a algú de sexe masculí. No ho podria jurar, però m'ho sembla perquè en un moment donat diu "ell". I pel que ens explica, aquest possible home té cicatrius i venes prominents. La imaginació i rigor de cadascú s'encarregaran de situar-les allà on convingui per a l'acció. Déu meu, com li agraeixo a Jane Birkin aquesta defensa involuntària de la clàssica postura del missioner.
