Tingui-ho en compte, Esperanza...!
Deia el meu avi, al cel sia, que en època de Franco, si xiulaves Els segadors (si l'interpretaves xiulant, vull dir) cometies un delicte. Però, naturalment, no cometies cap delicte si xiulaves l'himne d'Espanya. Ara ha estat a punt de passar el contrari. Ha anat d'un pèl que s'aprovés que si xiules l'himne d'Espanya (si xiules mentre sona, vull dir) comets un delicte, tot i que, naturalment, si xiules Els segadors (si xiules mentre sona, vull dir), no.
Confesso que vaig xiular l'himne d'Espanya quan va sonar abans del partit de la Copa del Monarca, mentre el veia per la tele. Però no vaig xiular per ultratge, ans al contrari. Vaig xiular per respecte. I és per això que voldria fer unes consideracions en el meu descàrrec. Som molts els melòmans que distingim amb gran claredat les diferents versions de l'himne de la pàtria espanyola, segons qui en sigui l'intèrpret. Per exemple, jo trobo lenta i feixuga la interpretació de la Unión Musical Casinense i la Banda Militar de València al concert de La Hermandad. Sens dubte, és molt més vibrant, robusta i castrense la del Regimiento de la Guardia de Su Excelencia el Jefe del Estado a El Pardo l'any 1972. I, per posar-ne un altre exemple, jo titllaria de deplorable la que en fa la Banda de Cornetas y Tambores de Yunquera de Henares. Què passaria si en un estadi de futbol sonés l'himne d'Espanya executat per la Banda de Cornetas y Tambores de Yunquera de Henares, en presència del príncep de Girona i Astúries (per baixa laboral del seu pare, el monarca)? Doncs que els melòmans no tindríem més remei que xiular en senyal de protesta. Desafinar és un ultratge a la pàtria que s'ha de castigar amb xiulets, de la mateixa manera que els amants del bel canto xiulem al Liceu quan un artista fa un gall. Xiulem precisament de tant que estimem Puccini.
