Títol de la pel·lícula: tens un e-mail

Ma mare sempre m'ho havia dit: "Nen, si ets soci d'un duc en algun institut, guarda tots els correus electrònics. No se sap mai". I mentre reflexionava sobre aquest savi consell i pensava en l'exclamació que deu ressonar últimament a la Zarzuela cada cop que escolten la paraula e-mail, va venir-me al cap (ves per on) la maniobra realitzada per un ciutadà relacionat amb aquest tema, però que em temo que no conserva cap correu electrònic. Jaume Matas, el ciutadà en qüestió, a falta de material escrit, va voler enviar un missatge a algú. I de tot l'estol de possibilitats comunicatives al seu abast, que no són poques, va optar pel programa Salvados de la Sexta. Un programa que va començar sent d'humor i que la realitat del moment l'ha dut a especialitzar-se en un format de denuncia punyent. Un programa que, en principi, és relativament minoritari i que emeten en una cadena, en principi, també relativament minoritària. Va ser una bona tria? Bé, els resultats són evidents: 1) Matas va col·locar el seu missatge, 2) les seves declaracions van aparèixer citades a la majoria de mitjans convencionals i 3) van ser profusament reproduïdes a la xarxa. Objectiu assolit. ¿Hauria tingut la mateixa repercussió anant a una cadena amb més audiència? No ho sabrem mai. Bàsicament perquè a les grans cadenes no hi ha espai per entrevistar Jaume Matas. Bé, ni a ell ni a ningú. Tret que el col·loquem a la casa de Gran Hermano , en una novel·la, en un programa que és un plagi descarat però en dolent, o en un programa fet per a gent que ja ho té tot fet a la vida i que pateix un gran avorriment vital.

Salvados s'ha convertit en el programa polític de referència. Sí, ja ho sé, per a una minoria, però molt influent. I el que allà es diu després arriba a molta gent a través de diversos canals. Un gran èxit per als seus responsables, als quals cal felicitar, i un gran fracàs per al periodisme i per a la TV.