15/01/2011

Toni Albà

1 min
Mercadal, Vilanova

Avui, tot i ser dissabte, m'aixeco cap a les set, per posar en marxa la família. Tinc dos fills petits, de tres mesos i un any i mig, i ens llevem a Reus, la ciutat de la meva dona, perquè hi estic representat Brots , una obra que va del funeral més divertit del món, on tot surt malament i provoca un riure prohibit, d'aquells de missa, quan tens ganes de riure i no pots. Compro croissants al forn del costat de casa, ja que només d'obrir la finestra ja sents la seva olor, i després d'esmorzar ens posem al ritme de la canalla. Fem un tomb per Reus, saludem els col·legues i fem el vermut a la plaça del Mercadal. A Reus hi venim de tant en tant i hi estem molt bé, tot i que vivim a Vilanova i la Geltrú, d'on sóc jo. Per dinar, espero que la sogra ens tingui preparada alguna sorpresa, perquè guisa molt i molt bé. Després una becaineta, que és el millor invent del Mediterrani, un te -sóc molt de te- i cap al Bràvium, on fem l'obra amb el Fermí Fernández i el Gerard Domènech. És un teatre petit, casolà, molt acollidor. La meva dona va començar a fer-hi teatre i el meu sogre encara hi fa funció. El públic és impressionant. Fem cinc funcions en quatre dies: avui concretament en fem dues: una a les sis i l'altra a dos quarts de deu. Com que és una obra que hem escrit nosaltres, és un text de creació i cada dia surt diferent. Quan acabem, a quarts de dotze, mengem alguna cosa pel casc antic de Reus, que està ple de locals.

stats