ara.cat

Els lectors assidus de la pestanya “Foto” de l’Ara.cat saben que cada dia l’equip de fotògrafs del diari puja a aquesta secció una nova galeria d’imatges, una petita selecció d’instantànies excepcionals que il·lustren moments a vegades centrals, a vegades anecdòtics, però sempre reveladors del rumb que va prenent el món.Dilluns, contra el que és costum, la galeria incorporada a la web es dedicava a un sol esdeveniment de manera monogràfica: el calcio fiorentino, un torneig de futbol arcaic que té lloc a Florència cada juny i en el qual els jugadors, vestits amb una mena de bombatxos acolorits que recorden la indumentària bigarrada del bufó, competeixen sobre un camp de sorra a base de cops de puny, de peu i de placatges. A les imatges hi sovintegen les acrobàcies, les bengales, el fanatisme dels aficionats i el llançament de banderes enlaire que és comú a la Toscana.Llegint els titulars dels diaris espanyols d’aquell dia em va semblar que el que la majoria descrivien era aquesta estampa i no la manifestació sobiranista de Montjuïc. Però no va ser només dilluns: ja fa setmanes que els altaveus mediàtics del govern espanyol miren de pintar l’independentisme com un moviment buscabregues, pintoresc, fanàtic i xenòfob, com una forma de hooliganisme infantil i folklòric que el pare estat tard o d’hora haurà de reprendre d’una manera més o menys expeditiva perquè s’està passant de la ratlla.Aquesta estratègia, es vulgui o no, pot influir en la percepció del sobiranisme que es tingui des d’altres països europeus, i en la mesura que el procés català arriba a moments especialment sensibles per al seu desenllaç, és d’esperar que no farà més que intensificar-se.[[QUOTE_BEGIN]]El lamentable esborrany de la llei de transitorietat filtrat a la premsa va fer més mal en termes de reputació internacional del que el sobiranisme ha volgut reconèixer[[QUOTE_END]]A això cal afegir-hi que, als ulls del món, un referèndum ja no és ben bé el que era fa uns mesos. Després del vot favorable al Brexit, i també de l’elecció de Trump, no poques veus autoritzades van dedicar-se a escampar la tesi paternalista que convida a malfiar-se de la capacitat de la ciutadania per votar assumptes d’envergadura de manera equànime. Em temo, també, que el lamentable esborrany de la llei de transitorietat filtrat a la premsa va fer més mal en termes de reputació internacional del que el sobiranisme ha volgut reconèixer.Per tot això discrepo dels que prefereixen que el sobiranisme, des d’ara fins a l’1 d’octubre, focalitzi tot el seu missatge únicament en les urnes i el dret a decidir. Les circumstàncies, tant pel que fa a la batalla del prestigi internacional com pel que fa a la de l’eixamplament de l’electorat sobiranista, demanen un discurs centrat també en la qualitat institucional i la sensibilitat ideològica que han d’inspirar el nou estat. La campanya ja serà massa curta. No s’hi guanya res si es dedica únicament a predicar a convençuts.També és fonamental que el sobiranisme no entri en un discurs aspre i demostri sentit de l’humor, tal com s’ha reclamat i posat en pràctica aquesta setmana. L’humor demostra que un està a recer dels fonamentalismes i deixa ben clar que els hooligans són els altres.

ara.cat

ara.cat

COVID-19

Des d’ara fins a l’1 d’octubre

"El TSJC suspèn l'estratègia electoral del secessionisme", portada de l''Abc'

La Vall de Boí millora el sistema d'emmagatzematge de sal

Ses coses no són fàcils per ningú dins d'aquest iglú

Madrid, la ciutat d'Europa amb més morts pel fum dels cotxes, i Barcelona la sisena

La Segarra i la Reconquesta (1932)