07/02/2012

Torno a casa

2 min

Tot just he passat Ciudad Real i ja ha trucat tres vegades. Pobre, segur que està patint. Quan li he dit que volia tornar amb cotxe m'ha mirat amb cara de no entendre res, però el que l'ha matat és quan he afegit que ho volia fer sola. Em sap greu però ja ho entendrà. Necessito unes quantes hores de carretera i soledat per pair aquesta setmana de bojos que he tingut. Mira que ho tenia tot ben calculat, que portava temps treballant-m'ho com cal. Vaig arribar dos dies abans de l'enterrament, amb prou antelació per poder visitar els familiars. M'ha fet gràcia retrobar-me els cosins amb qui trucàvem als timbres als estius i parlàvem de revolució i de canviar el món. Ai, sí, aquells estius de xafogor i migdiada a casa els abuelos . Mira, quina gràcia, ara sona En aquel tiempo . Que bé que canta la Mayte.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Sí, tu, vaig parlar amb tothom de la família, bé, gairebé tothom, excepte el tiet Felipe, que està gras com un toixó i que sabia que no em faria cas. Tot això de reformar la casa pairal abans no caigui a trossos li sonava a sacrilegi. Ai, sí, feia temps que no passava per aquí, encara està enfarinat. Aquest cap de setmana ves que no porti el Miquel a veure la neu, no pot ser que amb tres anys i mig encara no n'hagi vist mai. Son pare ja em torna a trucar, potser pararé passat Castelló i aprofitaré per trucar-li i dir-li que estic bé. El problema és que no és veritat, estic ben fotuda, no m'esperava aquesta patacada. Tenia coll avall que la majoria de la família estava amb mi, no sé què collons ha passat. Només sé que quan hem votat al menjador gran de la casa pairal, ara mig buit i gelat, sense aquella olor de salmorejo, he perdut la votació. No sé, a vegades penso que per molt que m'hi escarrassi, per molt que em faci dir Carmen, sempre seré la forastera. Ves que no sigui veritat, tu. Ostres, un peatge. Ara sí que sóc a casa.

stats