40 anys al servei de la ciutadania

3 min

L'hemicicle buit mentre es decideix si se suspèn el ple del Parlament PERE TORDERA

Avui fa 40 anys del restabliment democràtic del Parlament de Catalunya. I cal remarcar que va ser això, un restabliment, perquè la institució no neix amb la Constitució espanyola. Hi ha un fil que uneix el Parlament de la Segona República i el de l’actual període democràtic, encarnat en els quatre presidents a l’exili, i plasmat en la carta que l’any 1980 ens va llegar des de Mèxic el darrer d’ells, Farreras i Duran, posant fi a la seva tasca de representació del càrrec. Des de llavors, en cada relleu de la presidència, es lliura aquella carta, que ens recorda que la legitimitat del Parlament va escapar de les urpes del feixisme.

Alhora, hi ha també un fil de continuïtat entre les presidències del Parlament d’aquests 40 anys, malgrat la diferent filiació política de les persones que hem exercit el càrrec. Com a institució, són molts els objectius i els projectes que s’han mantingut d’una legislatura a l’altra.

És el cas de les iniciatives per apropar la institució a la ciutadania i fer transparent la feina parlamentària, amb les parets de vidre i les portes obertes; de la preservació de la memòria històrica, amb actes de commemoració que ens dignifiquen com a societat; de les relacions establertes amb organitzacions internacionals i cambres legislatives d’arreu del món; o de les mesures per a la igualtat efectiva entre dones i homes, que progressivament han esdevingut una prioritat del govern de la institució, i que en la present legislatura s’han fet visibles amb el Ple de les Dones i el primer Pla d’Igualtat del Parlament.

El Parlament ha reaccionat al coronavirus, però el seu paper més rellevant vindrà després

Això és així perquè, per sobre de tot, el Parlament està al servei de la ciutadania, i el sentit de país ha prevalgut sempre en el seu funcionament institucional, curós amb la responsabilitat històrica d’exercir la representació del poble de Catalunya en la seva pluralitat. Cada presidència ha treballat per fer del Parlament una institució exemplar, amb lleialtat al país i la democràcia. Per això, tots els que signem aquest article hem denunciat repetidament la injustícia que pateix la presidenta Forcadell, empresonada per haver complert fidelment les seves funcions.

Al seu torn, la tasca política del legislatiu reflecteix l’evolució que ha viscut el país. S’han aprovat les lleis que regulen la vida diària a Catalunya, i s’ha controlat i impulsat l’acció del Govern, intentant donar resposta a les demandes de la ciutadania i fer realitat les seves esperances.

Les més de set-centes lleis aprovades en aquestes quatre dècades han estat determinants per construir allò que som com a societat. Lleis que regulen l’educació, l’atenció sanitària, l’habitatge o els serveis socials. Lleis pioneres per garantir els drets LGTBI o la qualitat de les llars d’infants, o per combatre el malbaratament alimentari. Lleis tan significatives com la del canvi climàtic, les del Codi Civil, la de la renda garantida de ciutadania o la igualtat efectiva de dones i homes. Lleis, totes elles, “de pensa catalana i pensant en vosaltres”, com va dir Macià en adreçar-se a la ciutadania al Parlament de l’any 1932.

Però també hem de lamentar que durant aquests 40 anys no s’han pogut desenvolupar totes les lleis necessàries per construir una societat més justa. Massa sovint, com va succeir amb l’Estatut, hem patit els límits que imposa el règim del 78 a la capacitat legislativa del Parlament, i això ha perjudicat els serveis públics i les condicions materials de vida de la població. En aquest sentit, aquells que n’hem exercit la presidència, des de posicions polítiques diferents, compartim la profunda convicció que Catalunya seria un país millor si disposés de plena sobirania.

Aquests 40 anys arriben en plena crisi per la pandèmia del covid-19. Un moment greu, dolorós pels milers de morts, dur pel confinament d’uns i el sobreesforç d’altres, aquells que exerceixen serveis essencials. El Parlament ha reaccionat destinant part del salari dels diputats a la lluita contra el virus, i està estudiant com derivar l’estalvi generat el 2019 al departament de Salut. També ha habilitat les mesures necessàries per mantenir la funció de control al Govern. Però el seu paper més rellevant vindrà després.

Les conseqüències d’aquesta crisi exigiran a la política redefinir el model socioeconòmic de Catalunya. Pertocarà al Parlament abordar els debats de fons sobre les alternatives, les estratègies i les mesures a prendre. I estem segurs que, des de la seva pluralitat, estarà a l’altura i sabrà posar el bé comú al centre de totes les prioritats.