Publicitat
Publicitat

Tortura

L’agost del 2002, el president George W. Bush va donar el vistiplau al memoràndum que legitimava certes formes de tortura en la lluita contra el terrorisme, i així legalitzava el crim més execrable i encobria els torturadors. L’11-S va debilitar moralment els Estats Units.

Ara el Senat ha denunciat les crueltats de la CIA i ha destacat la perfecta inutilitat d’aquells interrogatoris. En un país que viu entre el pragmatisme i el “Déu beneeixi Amèrica”, fins i tot el crim pot ser justificat per l’eficàcia. Obama ha exculpat Bush en una combinació de solidaritat gremial, por al que hagi pogut passar sota el seu mandat i temor a la reacció del patriotisme bel·licista. El fiscal general ha deixat clar que no intervindrà. Dick Cheney, l’inefable exsecretari de Defensa, no ha dubtat a dir que “els implicats haurien de ser condecorats”. I el director de la CIA, John Brennan, ha reconegut “errors aberrants” però ha dit que “els agents van fer el que havien de fer al servei de la nació”.

Les màximes autoritats d’un país reconeixen que s’han comès crims terribles i la justícia ni intervé ni és incitada a fer-ho. La presidència d’Obama agonitza amb una nova decepció. Va prometre canviar la relació dels EUA amb el món i és incapaç de reaccionar davant d’una de les més espantoses manifestacions de l’estil de govern que ell volia desterrar. En nom de la nació tot està permès, aquest és l’argument exculpador. Fa temps que una part important del poble americà confon la defensa del món lliure, per utilitzar l’argot forjat en la Guerra Freda, amb la impunitat. El poble escollit que ha de redimir-nos (i a Europa ho va fer el 1918 i el 1945) se situa per damunt dels drets i principis que el constitueixen com a nació. La Guerra del Vietnam va obrir una crisi moral de la qual els EUA van trigar molts anys a recuperar-se, i les guerres de l’Afganistan i l’Iraq en van obrir una altra que encara no s’ha tancat. Semblava que la presidència d’Obama era l’oportunitat. Ha fracassat. Ha anat amb peus de plom, com si s’hagués de fer perdonar la condició de primer president negre dels Estats Units.

Riure, malgrat tot

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT