OPINIÓ

Tots tenim un deure social

Els esportistes professionals què fem per aquesta societat, més enllà d’alimentar la pròpia carrera i el nostre ego?

Els metges curen, els professors ensenyen, els paletes construeixen, els arquitectes dissenyen, els periodistes informen... La majoria de les professions estan enfocades a les persones, a millorar-los la vida o aplanar-los el camí, a fer una societat més sostenible i més agradable.

Sovint em pregunto: “Els esportistes professionals què fem per aquesta societat, més enllà d’alimentar la pròpia carrera i el nostre ego?” Els metges dediquen tota la seva carrera professional a estudiar i formar-se per curar o salvar les persones. Els altres. Els esportistes dediquem tota la nostra carrera professional a entrenar-nos i competir per guanyar, tenir èxit. Nosaltres.

Soc esportista i dedico gran part del meu temps a entrenar-me i a competir. Aquesta reflexió em colpeix per la seva frivolitat, egocentrisme i egoisme. Pensar-ho fredament m’esgarrifa i em porta a rumiar que totes les persones i professions tenim unes obligacions morals com a societat. Així doncs, els esportistes què aportem a la societat, més enllà de satisfacció, espectacle i diversió? Doncs valors.

Realment, els valors de l’esport ben transmesos són molt necessaris i aplicables a la societat actual. Una societat marcada per la immediatesa, el mínim esforç, un desànim preocupant, de pronunciats individualismes i tabús socials molt arrelats (queda clar que estic generalitzant).

Els esportistes som, en menor o major mesura, personatges públics, i, en l’era de les xarxes socials, la nostra capacitat per arribar a molts més seguidors s’ha multiplicat exponencialment. Com a personatges públics tenim un alt poder d’influència; per tant, un gran poder per transmetre comportaments que poden ser positius o negatius. Uns valors en què s’emmirallaran nens, joves i grans, i està només a les nostres mans escollir com els fem arribar a la societat.

Els esportistes tenim l’obligació de mostrar bona educació, bons hàbits, bones pràctiques, companyonia, esforç, passió, saber guanyar i saber perdre, caure i tornar-se a aixecar. Perquè la vida no s’allunya tant d’això i tots aquests valors es poden traslladar al dia a dia. Ben dirigits, poden ajudar a millorar la societat de la mateixa manera que el mestre ho fa educant, l’escombriaire netejant, el bomber salvant o l’infermer cuidant.

De fet, sembla que el terme esportista engloba aquesta transmissió de valors, que va implícita en la nostra professió i així hauria de ser. Els esportistes que no en siguem capaços no mereixem ser anomenats així.