RAONS

Trencar tabús

Ara entrem en la fase dels pactes de govern, en què entre el que s’insinua i el que es busca, hi ha una gran distància

En campanya electoral la mentida és reina i tot s’hi val per seduir els electors i desqualificar els adversaris. Ara entrem en la fase dels pactes de govern, en què entre el que s’insinua i el que es busca (acumular el màxim poder possible), entre el que es proposa i el que s’espera que passi, hi ha una gran distància. Tot moviment té un sol sentit: acumular forces per millorar la posició negociadora.

Aquest dies, per exemple, circulen per Barcelona dos manifestos, un a favor d’un tripartit d’esquerres (ERC, comuns, PSC) i un altre per un pacte a dos entre ERC i els comuns. No és difícil imaginar que el primer sorgeix més aviat de l’àrea de rodalies dels comuns i el segon d’ambients republicans. És evident que el bloc d’esquerres és àmpliament majoritari al nou consistori. Si la política encara girés al voltant de l’eix dreta-esquerra, ja s’estarien negociant càrrecs. Però ara mateix l’eix predominant és un altre: independentisme-constitucionalisme, amb els comuns en un territori intermedi que podríem anomenar democratisme. I aquesta superposició de línies de referència genera incompatibilitats difícils de superar.

El tripartit d’esquerres tindria la virtualitat de començar a recuperar vies de reconeixement i confiança, per les quals tard d’hora s’haurà de transitar. Però encara estem en el territori dels tabús, i determinats trànsits estigmatitzen com pecat de lesa pàtria. Per un cantó, Manuel Valls ens ha demostrat que la dreta espanyolista segueix sent fidel al vell principi carpetovetònic que diu “ antes roja que rota ”. I per l’altre, el PSC segueix marcat per l’estigma del 155, que fa difícil que Maragall el pugui incloure en la combinació, amb JxCat trucant a la porta de la potencial majoria.

En aquest panorama és legítim preguntar-se sobre la distància entre el que es diu que es vol i el que s’espera assolir. Maragall aposta per un govern amb comuns i JxCat, Colau amb ERC i el PSC. Però sembla impossible que les incompatibilitats decretades per principis els facin viables. I llavors, què? ¿Que es presenti qui vulgui i els regidors decideixin? Si és així tots sabem el resultat. ¿Hi ha algú disposat a trencar tabús?

Més continguts de