Trenta-dos metges i vuit infermeres
16 DE NOVEMBRE DE 1975. El príncep Carles d’Anglaterra acaba de fer 27 anys i amb motiu d’aital efemèride concedeix una entrevista a la revista Women’s Own. L’hereu del tron britànic té les coses clares: “Me he enamorado muchas veces, de toda clase de chicas, y lo seguiré haciendo. No me casaré por lo menos hasta que tenga 30 años”. Qui tingui pressa per casar-lo, doncs, que prengui paciència. Les seves reticències al matrimoni diu que són perquè no vol caure “en los mismos errores que he visto cometer a otras personas, en mi familia y fuera de ella”.
Anunci de pàgina a tot color, a La Vanguardia. S’hi veu un home amb barret i vestit blanc. Fuma un cigar i al seu costat hi té una noia amb biquini: “Después de su desayuno favorito, no hay nada como un buen Purito Capote”. Mentrestant, a Canet, han denegat el permís per fer quatre conferències sobre sexualitat. Signa la notícia, a El Correo Catalán, el corresponsal Joan Ramon Mainat. Avui és diumenge i no hi ha lliga de futbol, perquè a la una del migdia l’Espanya de Franco es juga a Bucarest l’accés als quarts de final de l’Eurocopa contra la Romania de Ceausescu. Havent dinat, i per endolcir la cosa, tota la família es podrà reunir davant de la tele per veure un altre capítol de La casa de la pradera, la sèrie de Michael Landon que en poques setmanes ja s’ha convertit en un fenomen.
“Persiste la extrema gravedad”. Així és com el Diario de Barcelona resumeix l’estat de salut de Franco. L’equip mèdic ha explicat en les últimes hores que el tractament a què se sotmet el cap de l’Estat és el normal, “exactamente el que se sigue y se hubiera seguido con cualquier otro enfermo”. Ja són 32 els metges que l’atenen. Infermeres, en canvi, només en té vuit que estiguin per ell, les mateixes ara a La Paz i abans a El Pardo. Gràcies als diaris, avui en podem conèixer el nom de set: Conchita, Alicia, Lina, Many, Matilde, Primi i Encarnita. El país es pregunta si el nom de la vuitena infermera, que no apareix enlloc, també ha estat censurat. Sondes en porta quatre, el pacient: la nasal, la bucal, la uretral i la rectal. Ningú ha vist encara cap imatge de Franco al llit.
El que sí que ha començat és el seu procés de canonització en vida. En la informació que es fa arribar a la premsa es destaca, textualment, “la asombrosa autodisciplina del Generalísimo”. Es veu que, en els moments que ha sigut conscient, “ha seguido al pie de la letra las instrucciones y consejos que le daban los doctores”. Inaudit. El ministre Cabello de Alba gosa anar una mica més enllà: “Franco tiene una resistencia que pasará a la historia de la medicina”. En dies així, ens queden Los tres pies del gato, la vinyeta del Perich a La Vanguardia. El diàleg d’avui és aquest: “Las soluciones utilizadas en otros países son inaplicables aquí. ¿Por qué? ¡Porque sí! Esta no es ninguna razón. Es la razón de que resulten inaplicables aquí”.
