01/06/2011

Trenta segons

2 min
Leire Pajín explica com s'ha d'informar de la violència de gènere.

Ara que s'han acabat els blocs electorals, m'emociona la notícia: "Igualdad proposa a les TV tractar els crims masclistes de forma breu". La ministra Leire Pajín exigeix a les cadenes televisives que la informació sobre assassinats "de gènere" "no ha de durar més de 30 segons, ni ha d'aparèixer en l'obertura dels informatius, ni ha d'incloure imatges del cadàver o testimonis dels veïns". Això és perquè no es produeixi un "efecte imitació". Leire Pajín recomana no "informar sobre la nacionalitat de la víctima i l'agressor" i demana també que el fet ha ser tractat com una conducta de l'agressor ("un home ha assassinat una dona" i no pas "una dona ha estat assassinada per un home"). També recomana "incloure crítiques a l'agressor". En lloc de dir "un home ha assassinat" dir "un masclista ha assassinat".

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Em sembla bé que els periodistes facin les redaccions seguint les instruccions de la Leire Pajín. Però per què només les han de seguir quan parlen d'homes que assassinen dones? Per quina raó no s'hauria de produir un efecte imitació quan expliquen que uns joves han ruixat amb benzina una indigent en un caixer o uns skins han apallissat una parella de gais al metro? Si volen fer-ho bé, hauran de limitar la informació de qualsevol fet violent, per si de cas. Perquè de la mateixa manera que se suposa que hi ha homes que, si llegeixen que un altre home ha assassinat la dona, tenen ganes d'imitar-lo, deu haver-hi homes (i fins i tot dones) que si llegeixen que un altre home (o fins i tot una dona) ha abusat d'un nen, ha consumit cocaïna o ha robat un xalet, també tenen ganes d'imitar-lo.

Tenim, doncs, trenta segons per explicar-ho. (I això, a la pràctica, és la fi de Telecinco.) Durant els trenta segons no podem dir la nacionalitat de la víctima i l'agressor, tot i que, segons com, això podria ser rellevant. ¿O no seria rellevant, per exemple, que la majoria d'assassins de dones fossin de Castelldefels? Aleshores, ¿per què hem de dissimular si la majoria d'assassins de dones són estrangers, per exemple? ¿Perquè són estrangers i això és racista? Aleshores ¿podem dir el seu gènere? ¿Dir la nacionalitat és racista i dir que són homes no és sexista?

En fi. Em fascina que la Leire Pajín consideri que les notícies sobre violència masclista desencadenen més violència masclista. És com quan ens asseguren que els jocs de Play Station són perniciosos perquè hi ha hagut un nen que, després de jugar-hi, s'ha cregut que era Superman i s'ha precipitat al buit. Potser la culpa no és del joc de la Play, sinó del nen. Quan ens expliquen que es va haver de desallotjar la plaça Catalunya perquè els violents que celebraven la victòria del Barça haurien pogut agafar les rentadores i llançar-les contra algú, hi ha alguna cosa que no quadra. Si et sembla que els violents seguidors del Barça podrien haver agafat les rentadores, no confisquis les rentadores. Confisca el violent seguidor del Barça, no?

stats