Tres setmanes per retornar el cervell a lloc

A l'entrevista de fa dos diumenges l'alcalde Xavier Trias em deia que desconfiava de qui no s'agafava vacances i que obligava la seva gent a agafar-ne. A la d'avui Quim Monzó diu que els primers cinc o sis dies els dedicarà a dormir fins que el cervell es posi a lloc. És absurd discutir si és millor platja o muntanya, poble o ciutat, esport de risc o migdiades compulsives. Que cadascú faci el que vulgui i pugui, i que la gràcia sigui compensar, recarregar les bateries des de l'activitat o la passivitat, des de la dispersió o la concentració, des del silenci o el soroll. Els que tenim la doble sort de tenir feina i que a sobre ens encanta, però alhora tenim la doble desgràcia que la feina és absorbent i no tanca per vacances, a vegades ens oblidem de coses que ens agraden tant o més però no són notícia. Quan posi el punt final a aquest article encetaré tres setmanes de descompressió en què enyoraré moltíssim la cita ara i aquí després de 236 diaris ininterromputs, i per compensar ompliré la llibreta que m'acabo de comprar, il·lusionat com un nen, per no oblidar res que vulgui compartir a la tornada, ara que hi estic viciat. Per si tenia cap dubte que la vida informativa més aviat mata, tanco la paradeta en plena massacre a Noruega, amb Amy Winehouse morta víctima d'ella mateixa i deixant l'euro estable dins de la gravetat. I vés a saber com me'l trobaré. Feu bondat. Fins ara.