Tres tasses per a Bartomeu
Al soci no se’l pot enganyar, president Bartomeu. Ja l’hi deia jo. Bé, ja ho deia el president Núñez. Per evitar una derrota a l’assemblea, en va acabar tenint tres. La decisió de retirar de l’ordre del dia el canvi del disseny de l’escut va representar, al final, tres derrotes. Perquè en el fons el projecte va acabar derrotat. Per sempre, tal com va admetre el mateix president a Catalunya Ràdio, avançant que aquesta proposta s’enterrava definitivament.
Segon, perquè la junta va perdre una partida fins i tot molt més important que la de la modificació de l’escut: la de les formes. Retirant la votació d’aquest tema “menor”, tal com el va qualificar en l’entrevista amb Mònica Terribas, Bartomeu va fer sentir el soci menys propietari, que se sentís menys seu un club que sempre ha brandat la bandera de la democràcia i el sentiment de propietat. I aquest és el pitjor missatge que pot llançar la junta. Hauria sigut molt més encertat entomar la derrota donant la cara, empoderar el soci encara més, sense por del revés anunciat. Els va fer por passar a la història com una directiva que va perdre una votació en la gairebé sempre plàcida assemblea.
I ho van fer. El clima que es va crear sobre l’escut va fer que no se’n salvessin. A l’hora dels canapès van perdre la votació sobre el límit de crèdit. Si no vols caldo, no dues tasses, sinó tres.
Va ser un dia nefast per a la junta i bo per a la salut democràtica del Barça. Bartomeu va veure com la seva credibilitat quedava tocada. Ara ja no és només l’opinió pública ni els bojos de Twitter (com es qualifiquen al club els dissidents digitals), ara són molts els socis -que normalment es conformen mentre la pilota entra, les quotes no se’ls apugen i es poden sentir amos del club- que han alçat la veu. Té feina el president per revertir-ho. I no ho aconseguirà amb projectes eteris i difusos com La Masia 360 i el HUB. Es necessiten coses més bàsiques, més pròximes, més palpables.
Sense carisma ni triplet ni trident -les seves cartes al 2015 per guanyar-, Bartomeu es presentava com un gestor eficient. Però a poc a poc els números, si bé no l’han desmentit, sí que han posat en entredit la seva carta de presentació. El club té beneficis -cada cop menys- gràcies a les vendes, però la despesa i la massa salarial provoquen vertigen. Cal un gir brusc de timó, i no deixar-ho tot en mans de Messi i l’Espai Barça; si no, el club s’anirà degradant a poc a poc i serà impossible sortir del pou. Per cert, ja que s’enterra el canvi de l’escut, estaria bé que el Barça expliqués detalladament el cost d’aquest projecte. “Que un euro és un euro, eh?”, com també diria Núñez.
