Trump explicita les obsessions del seu ‘America first’
El president nord-americà no va sorprendre ahir a l’hora d’explicar les seves prioritats en política exterior. Donald Trump va fer-se fort en la visió d’una Amèrica del Nord tancada en si mateixa, fins al punt de considerar el polèmic mur que els EUA estan erigint a la frontera de Mèxic un emblema de la seva política exterior: el tancar portes, el populista America first. La mirada enfora del president dels Estats Units és la d’algú que només veu competidors, enemics i perills, que no sent la responsabilitat de la governança mundial, que nega problemes tan reals i greus que posen en joc el futur planetari com el canvi climàtic i que adopta una política perillosament defensiva i militarista, per exemple amb la promesa d’incrementar la despesa militar per modernitzar i ampliar l’exèrcit.
Des d’un discurs extremadament simplista, el d’algú que concep la gestió del país i de la política exterior com la d’una empresa, Trump va identificar ahir com a potències rivals la Xina i Rússia. És una constant del seu discurs: en lloc de buscar aliats, busca enemics. Si feia poc visitava Pequín amb ànim conciliador, ahir tornava a marcar distàncies. No ho pot evitar. Rere el seu posat d’home de negocis que s’ha llançat a la política, no hi ha gaire més gruix polític que el d’un clàssic ultranacionalisme defensiu en tots els camps, també en l’econòmic, amb polítiques proteccionistes, per no dir aïllacionistes. Quan Trump identifica la prosperitat i la seguretat d’Amèrica del Nord com la base de la seva política exterior, el que està fent és crear un món i un país més insegur. Quan trenca l’acord amb l’Iran forjat amb moltes dificultats pel seu predecessor Barack Obama, està fent el món i un país més insegurs. Quan deixa de consierar el canvi climàtic com a amenaça, està fent el món i el seu país més vulnerables. Quan tira pel dret en el reconeixement de Jerusalem com a capital d’Israel, fa més insegur el Pròxim Orient i el seu país. Quan busca el cos a cos amb la Rússia de Putin, amb el qual fins fa poc havia tingut sospitoses complicitats, a part de ser poc creïble, està engrandint el rival.
La política exterior dels EUA no només és perillosa per als EUA i per al món, sinó que és també erràtica. Trump és poc fiable i poc coherent. I no hi ha res més preocupant en geopolítica que la inestabilitat.
