Publicitat
Publicitat

Trump i l’economia als EUA

Hi ha una idea senzilla i simplificadora: Trump s’oposa a la globalització; la globalització ha estat el principi que ha permès el creixement del món en les darreres dècades; per tant, la política econòmica de Trump serà un fracàs. Les simplificacions són perilloses, poden conduir a l’error per haver oblidat paràmetres bàsics del problema que s’analitza. Simplificar és complex. S’ha de saber què és important i què no.

Pot passar que les simplificacions resultin certes a llarg termini però falses a curt, i si el curt corregeix a la inversa el llarg en retardarà, inevitablement, la realització i, per tant, la verificació.

L’economia dels EUA com a conseqüència de la crisi, i per evitar que es repeteixi, està avui intensament regulada, probablement fins a un punt que dificulta el creixement.

L’impost de societats als EUA és alt, del 35%, mentre que és del 20% al Regne Unit, del 25% a Espanya, del 16% a Alemanya, del 15% al Canadà i del 13% a Irlanda. S’ha de dir que la xifra a Espanya és enganyosa perquè les desgravacions fan que les empreses de l’Íbex paguin un 17%.

D’altra banda, els beneficis generats per empreses americanes fora dels EUA tributen el 35% quan aquests són repatriats. Això fa que més de 2.500 bilions de dòlars no es repatriïn per evitar pagar aquest impost, o que Apple s’endeuti als EUA disposant de 200 bilions de dòlars de liquiditat a fora.

La balança comercial dels EUA i la Xina està desequilibrada. Els EUA han importat 482.000 milions de dòlars de la Xina i hi han exportat per valor de 116.000 milions, un dèficit de 366.000 milions. És cert que les restriccions administratives, comercials i operatives per a la importació a la Xina de productes americans són més altes que per a la importació de productes xinesos als EUA...

Ford ha anunciat que el previsible canvi de legislació fiscal als EUA i l’aparició del risc d’aranzels per a productes provinents de Mèxic l’han portat a traslladar una inversió industrial de 1.600 milions de dòlars de Mèxic a Michigan.

La producció d’energia de combustibles fòssils ha estat continguda sota l’administració Obama pel compromís amb el medi ambient i l’Acord de París... Les dificultats administratives per construir centrals de liqüefacció que permetrien exportar gas d’esquist han estat grans. Això ha retardat la producció de gas i ha estat un fre per a l’expansió d’aquest sector. El mateix es pot dir respecte dels grans oleoductes que haurien de connectar el sud del país, eminentment consumidor d’hidrocarburs, i el nord, productor.

És previsible que el pressupost de Defensa creixi un 10% en detriment del de Sanitat, si efectivament el programa de sanitat pública promogut i aprovat sota l’administració Obama es veu cancel·lat o significativament reduït. Invertir en Defensa significa fer créixer les inversions en productes industrials. Reduir la despesa pública sanitària serà un estalvi per al pressupost públic -bàsicament sous i salaris-, més enllà del que això pugui significar socialment...

El president Trump reduirà probablement l’impost de societats del 35% al 15%; reduirà l’impost de repatriació de dividends del 35% al 10%; obligarà la Xina a reduir les barreres a l’exportació americana, amb la qual cosa equilibrarà la balança comercial; incentivarà, via aranzels i ajuts, les inversions fetes als EUA en lloc de països amb baix cost de mà d’obra, i incrementarà la inversió en Defensa. Impulsarà la indústria de combustibles fòssils i possiblement emprendrà un pla d’obra pública ambiciós per millorar les infraestructures, que estan certament infrainvertides, cosa que va voler fer el president Obama i no va poder per la ferma oposició d’un Congrés controlat pels republicans, en raó de la contenció de la despesa pública, que ara perd virulència a la vista de la seva naturalesa, la inversió industrial i la no despesa corrent.

Si això, com és previsible, passa, l’economia americana creixerà a curt termini malgrat que a llarg termini la tendència no es mantingui. Serà un reforç de la política del president. El creixement taparà molts altres problemes... i la població més feble per ingressos, alguns dels quals l’han votat, patirà. Sempre ha estat així en els règims autoritaris, perquè la temptació de fer i fer veure el resultat sense considerar el llarg termini és una temptació difícil de vèncer.

John Paulson, conseller de Trump a la campanya electoral, ho ha explicat amb una claredat que espanta per l’esquematisme dels conceptes... És una altra -i oposada- simplificació respecte de la política econòmica del president contra la globalització abans referenciada. S’haurà de patir primer per corregir-ho més tard.

Riure, malgrat tot

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT