Tu no pots ser bombera!

EscriptoraNo pots, no pots de cap manera. Aquesta professió no podrà ser per a tu. Bombera no, filla. Mai podràs. Tens deu anys i en aquests deu anys has volgut ser moltes coses, la més gloriosa de totes, “monitora d’autocar”. Ho entenia, quan m’ho deies. Obrir la porta, tancar la porta, consolar els que ploren, vigilar els que es maregen. Ser monitora d’autocar és ser la reina suprema de l’autocar, la que seu al davant, la que li diu al conductor que s’esperi un moment o que es posi en marxa. Has volgut ser metge i has volgut ser veterinària (que sempre et diem que té molt de mèrit, perquè els animals no diuen amb paraules on els fa mal) però te n’has desdit, perquè la sang t’angunieja. Has volgut ser mestra (tothom n’ha volgut ser) i has volgut ser cuinera de menjador escolar. No és que t’agradi cuinar, però resulta que les cuineres del teu col·legi són tan simpàtiques i tan divertides i “perdonen tant”... El dia de la nevada, te’n recordes, érem a la rotonda i va aturar-se una furgoneta. “Ei! Hola! Us portem a l’escola?” Eren les cuineres, que venien totes juntes. Semblava tan divertida, aquella furgoneta...

També t’agrada dibuixar (és el que més t’agrada), de manera que moltes vegades dius que voldries ser il·lustradora com la Cristina Losantos, com l’Oriol Malet, com en Ferreres, com... Però també t’agrada el teatre i t’agrada dissenyar vestits i avui m’has dit que voldries ser psicòloga “per ajudar la gent”. Pots ser el que vulguis. O, més ben dit, pots aprendre l’ofici que vulguis. Però no pots ser bombera. No pots ser bombera perquè seria una catàstrofe. ¿No has vist què fan els bombers de guàrdia quan hi ha un avís? Es vesteixen en una esgarrapada i baixen per aquella barra de ferro per no perdre ni un segon. Quant trigues tu a vestir-te? Trenta minuts i cinc esbroncades? Vint minuts i set esbroncades? Si tu fossis bombera i t’haguessis de vestir en cas d’emergència, el gatet s’hauria mort de vell a dalt de l’arbre.