Tu i jo com ens vam conèixer?
De totes les coses que han passat en un any a la redacció de l'ARA una les més importants, segur, són les parelles que s'hi han creat. El món és un conjunt de bombolles, i quan entres en una de nova comparteixes un munt d'hores amb desconeguts. Tot és molt accelerat, absorbent, i n'hi ha que s'hi han enamorat. Les redaccions van fent història quan compleixen anys, omplen hemeroteques, ocupen espai al Google i la seva gent hi viu relacions personals intenses. Avui precisament publiquem un reportatge sobre com es coneixen les parelles. Podem mitificar l'atzar, el destí, la majoria ho fa a través d'un amic. Ara que fem un any potser alguns recordareu com vau conèixer aquest nou diari, qui va ser el primer de parlar-vos-en, qui ens va presentar, perquè la relació amb un mitjà de comunicació té alguna cosa de sentimental. Per a un mitjà ser influent en l'opinió pública és un objectiu. Però les influències més agraïdes són sobre l'estat d'ànim. Ens hem prohibit estar enfadats ni desanimar-nos, perquè ni ens ho podíem permetre ni té sentit quan pots tirar endavant el que volies. I l'energia necessària per empènyer era tanta que hem necessitat la bateria extra que doneu els lectors entusiastes, l'afecte dels que sou molt de l'ARA. Estimats, espero que la nostra història d'amor pel periodisme, per construir un projecte plegats, duri molts anys.
