Quan parlam de turisme, pot resultar descoratjador que quasi quatre dècades després continuem enfrontant-nos als mateixos problemes, fet que indica sens dubte que malgrat el creixement econòmic que s'ha viscut a les Illes, gràcies en gran part a la locomotora turística, no ha existit un debat profund sobre el model ni una visió a llarg termini sobre les conseqüències de seguir apostant per un sector productiu concentrat en uns determinats mesos de l'any, que demana bàsicament mà d'obra intensiva i de baixa qualificació i que suposa una amenaça per a la sostenibilitat territorial i mediambiental.
Però aquesta constatació no ens pot portar al defalliment; ans al contrari, avui és més necessària que mai una reflexió seriosa i un diàleg entre totes les parts (empresaris, treballadors, ciutadans...) que permeti, en primer lloc, establir una diagnosi consensuada de les fortaleses i debilitats del turisme illenc; en segon, definir uns objectius a curt, mig i sobretot llarg termini, que garanteixin la sostenibilitat de l'activitat turística i el seu paper generador de benestar; i, en tercer, concretar les estratègies i les mesures concretes que ens han d'encaminar cap a aquell objectiu. No podem deixar que unes xifres de visitants realment elevades (encara que això no sigui necessàriament positiu), una conjuntura internacional favorable (conflictes a destinacions competidores) o algunes actuacions orientades a la millora del producte (malauradament aïllades) ens enlluernin i caiguem en el parany de considerar que el nostre sector manté la seva fortalesa i no necessita canvis rellevants.
En aquesta línia s'ha d'emmarcar el nou Anuari del Turisme de les Illes Balears, editat per la Fundació Gadeso i que aspira a ser eina de treball i de debat per fer del sector no només un pilar (fonamental però no únic) de la nostra economia, sinó també i sobretot la base del benestar col·lectiu, des del respecte pel territori, la redistribució de la riquesa i una aposta clara per la qualitat en l'ocupació laboral. Dins l'anuari hi ha opinions diverses (amb algunes hi coincidesc i amb altres no), però precisament aquí rau gran part de la seva importància: un debat d'idees on tots pensin el mateix no és útil; ni tan sols és un debat.
No obstant això, la necessitat de replantejar els termes de la qüestió turística no vol dir que s'hagi de renunciar a un sector que aporta gran part del PIB de la Comunitat, ni que s'hagi de demonitzar a priori el model de sol i platja, majoritari per raons òbvies, però sí de cercar alternatives complementàries que permetin distribuir millor al llarg de l'any els milions de persones que ens visiten i reflexionar seriosament sobre l'enorme pressió humana que està patint un territori tan feble com el nostre. Així doncs, el debat no ha de girar exclusivament sobre quin tipus de turisme volem, sinó sobre a quin model productiu i de societat aspiram.
Atesos els resultats electorals de les passades eleccions autonòmiques, illenques i municipals, ens hem de demanar si el canvi de color polític en les institucions més importants de Balears suposarà una reorientació en l'estratègia turística (i de model productiu) o si tot es limitarà a mesures puntuals que poden ser positives però que no deixen de ser superficials. En una mala metàfora, si consideram el nostre turisme com un arbre, la pregunta és si és suficient una poda perquè algunes branques creixin amb més força o cal replantar-lo en una nova terra compartida amb altres plantes i ben adobada perquè generi més i millors fruits dels quals tots, i no només uns pocs, puguem beneficiar-nos.
En aquests primers mesos de nou govern (i en teoria d'una nova política turística), es poden destacar algunes fites importants i que han aixecat no poca polseguera, com ara el pla de xoc contra l'explotació laboral o la implantació d'un impost turístic, però tot i la seva importància no podem oblidar el seu encaix en l'assoliment d'un objectiu molt més ample i ambiciós en el qual tota la societat ha de participar i tenir cabuda.
En definitiva, l'Anuari del Turisme 2015 vol ser un petit granet d'arena, un punt de trobada on debatre sobre el PIB turístic, la promoció, la regularització d'habitatges a turistes, la connectivitat amb els països emissors o el lligam entre turisme i patrimoni (a la qual cosa s'ha dedicat un monogràfic especial), per així arribar a establir les línies estratègiques del present i del futur.
Avui a les set tendrà lloc la presentació de l'Anuari a la sala d'actes Can Campaner (carrer de Can Campaner número 4 de Palma, darrere el Gran Hotel) i vull aprofitar l'avinentesa per, en nom de la Fundació Gadeso, convidar-vos-hi a tots.
