Turista

És la versió accelerada i compulsiva del viatger. Devora monuments i paisatges amb l'aire d'anar per feina de qui ha de treure suc d'un temps escàs. I encara que ell sempre ho negarà, l'empeny amb més força la pressió social que l'autèntica curiositat.

Va disfressat amb roba ampla i clara. Pot anar mig despullat en dies d'intens fred i està tan desubicat que no controla res i atrau com un imant tota mena de depredadors. De fet, per fer-los la feina més fàcil, porta els calés en una vistosa ronyonera.

Només ho pots ser -i portar-ho bé- amb un optimisme a prova de bomba que desterri el mal humor i suspengui el sentit crític. Deu ser l'ésser menys perillós de la Terra. La seva bona fe és tan intensa i indestructible com la d'un visitant d'exposicions d'art contemporani.

Forma part d'un ramat en el qual tots entrem tard o d'hora, que sap fer interminables cues importunat sota sol i pluja per una pintoresca fauna de venedors. Per ràbia que et faci és l'impost que pagues per poder dir després: "Jo també hi he anat".

El japonès n'és el paradigma, com si un déu cruel el castigués a errar per terres llunyanes filmant-ho tot. Les fràgils nipones fan certa pena arrossegant enormes tosses que obliguen el forçut de torn a lluir-se mentre elles fan petites reverències.

És un ciutadà del Primer Món amb set d'aventura adotzenada que pren un bany d'incomoditat. El confús espectador d'un documental que cansa, fa suar i, quan s'acaba, deixa l'íntima satisfacció de pensar: "Com a casa enlloc!"