Velocitat i petroli

En poques setmanes els catalans hem passat de la derogació de la zona 80 km/h als accessos de Barcelona i d'obrir el debat sobre la conveniència de poder córrer una mica més a les autopistes, fins als 130 km/h segons Felip Puig, a veure com el govern espanyol ha decidit rebaixar el límit màxim de velocitat als 110 km/h a causa de la pujada del petroli provocada per les revoltes democràtiques als països del Magrib. Més enllà de l'estalvi energètic real de la mesura, que de ben segur no serà l'última, i de la perplexitat que provoca en la ciutadania aquest ball de xifres, la decisió ens acara amb una realitat inqüestionable: la fragilitat que comporta tenir una economia que depèn en excés dels carburants fòssils. Cap política econòmica, per brillant que sigui, pot reeixir si el preu del principal motor energètic puja desmesuradament. L'única conclusió possible és que el petroli ens fa febles, i hem de ser capaços d'aprendre a prescindir-ne al més aviat possible mitjançant una aposta clara i decidida per les fonts d'energia renovables. Ja no es tracta del medi ambient, que també, sinó de l'economia i el benestar. D'altra banda, també es planteja el clàssic debat entre el bé comú i els límits de la llibertat individual. Les autoritats han de ser sensibles i curoses amb qualsevol limitació, però no poden badar si està en joc el futur de tots.