La UE no es pot plegar a la dictadura volàtil dels mercats
La prima de risc mesura la diferència entre els interessos que cobren els inversors pels bons a 10 anys d'un país i els bons a 10 anys d'Alemanya, que, per la seva fiabilitat com a país que respon dels seus deutes, es considera la referència més segura. Aquest termòmetre de la confiança i la credibilitat d'un estat ha tornat a disparar-se en el cas d'Espanya, coincidint amb la presentació d'uns pressupostos que no convencen analistes ni inversors. Ahir, la prima va escalar als 392 punts, un nivell al qual no arribava des del novembre, i que confirma que als mercats no els importa qui governi, contra el que esperava Mariano Rajoy.
Als dubtes sobre el compliment de l'objectiu del dèficit se n'hi sobreposa un altre de més gran: l'absència de creixement. Els economistes que justifiquen l'ajust reconeixen que hi ha el risc d'aprofundir la recessió o, si més no, retardar-ne la sortida. Però el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, va recomanar a Espanya el mateix remei: ajust, reformes estructurals, consolidació fiscal, flexibilitat laboral i baixada de salaris. Perquè aquestes mesures, va afirmar, són les que "esperen els mercats". És el missatge que ens estan repetint els líders polítics europeus des de fa dos anys, en el nou sistema que sembla governar-nos, definit la tardor passada per la cancellera Angela Merkel com "la democràcia conforme als mercats". Unes finances públiques sanejades són necessàries, ni que sigui per no haver de destinar recursos a pagar interessos del deute quan podrien destinar-se a polítiques beneficioses per als ciutadans, com passa ara. Però l'austeritat a tot preu de governs que es pleguen al dictat dels mercats és un fracàs de la política i un fracàs de l'actual Europa. Governs forts que apostessin per una Europa unida, forta i solidària, que conferís més poder al BCE per emetre deute públic comú i per comprar deute espanyol o italià sense límit, per exemple, potser podrien vèncer els mercats.
