VERÓNICA BRONSTEIN

EM LLEVO A LES 7.30, ja que a casa sempre portem horari escolar. Llavors obro la finestra, respiro un moment i esmorzo. Pa amb tomàquet amb alvocat i mate. És una barreja de la meva terra natal i la d'adopció, i em fa recordar qui sóc. Llavors aniré al Museu-Monestir de Sant Cugat i quan hi arribi serà molt màgic. Veuré com ha quedat el muntatge, que és brutal. Sembla com si entressis en un conte. És el resultat de l'esforç de 50 persones que hi han dedicat el seu temps voluntàriament. Durant aquests dies del 3r Festival Cultural de la Infància, el Petits! Grans! Llibres!, es materialitza a la pràctica la nostra manera d'entendre com ha de ser la relació entre infants i adults, per això barregem formació i activitats. Ens reunirem amb gent de l'equip per ultimar detalls i rebré les autoritats que vinguin i la premsa. Un cop inaugurat hi haurà una taula rodona molt interessant sobre els nous desafiaments emocionals, familiars i socials que tenen els nens d'ara. Després no sé si dinarem, si no, aniré a casa per veure els meus fills, la Natàlia i el Gabriel, de 17 i 13 anys, per estar una estona amb ells. Després aniré a Barcelona, on tinc la consulta. Fa 20 anys que tinc el privilegi d'acompanyar persones que confinen en mi i comparteixen la seva vida i preocupacions. És una sort poder anar veient com milloren dia a dia. Hi seré fins a les 9 del vespre, quan tornaré a casa. En arribar trucaré als meus pares, que són a l'Argentina, per explicar-los com ha anat el dia i soparé en família. Avui hauré entrellaçat les tres facetes més importants de la meva vida: la de mare, la de professional i la del voluntariat.