Vaga de calcs
Tant de bo amb l’èxit esclatant de la vaga feminista de dijous ens haguéssim pogut desfer del concepte de dona fl orero. Sens dubte, a part d’un problema lingüístic menys, el més important és que tindríem una societat millor. Però crec que no serà tan fàcil.
Els congressos que si se’n van sembla que s’hagi d’enfonsar el món (només vivim d’això, doncs?), el fantàstic (i deficitari) Circuit de Catalunya, el Godó... tots en van plens, de floreros. Dones objecte. Ep, que elles hi estan d’acord, només faltaria. La majoria són estudiants que es treuen un bon sou. ¿No ens hauríem de preguntar per què ho fan de grat i troben (elles i tothom) tan normal fer-ho? Ehem, torno al tema lingüístic a veure si m’indigno menys. Però és que aquí també tenim mala peça al teler. Permolt que ens faci malícia haver de perdre el temps en això, no tenir manera de referir-nos-hi no farà que desapareguin, i haver de recórrer al castellà ens empobreix i encara ens abaixa més l’autoestima lingüística.
Vinga, inventem-nos un terme amb ganxo. Esclar que podem dir que fan d’objecte decoratiu (dona decorativa?), però potser és massa obvi. Dona per fer bonic, dona figurant... I dona complement? Posem un exemple de titular real d’aquest últim 8-M: “Les hostesses florero desperten el debat feminista al Saló de Ginebra”. Comunicativament el castellanisme és impecable. Però ¿és tolerable una interferència tan flagrant? “Les hostesses per fer bonic”, “Les hostesses figurants”, haurien desconcertat?
Això sí, les florero no són patrimoni del castellà. En anglès no recorren a la flora: a la Fórmula 1 tenen grid girls, una cosa així com noies de la graella (de sortida) ; i també parlen de trophy wives, és a dir, dones trofeu, en aquest cas per referir-se a les cònjuges per aparentar, sense cap més funció que l’estètica, que és un dels significats de mujer florero. Per cert, el diccionari de la RAE no recull aquesta accepció de florero. No la deuen considerar prou consolidada, i potser esperen que el fenomen desaparegui per estalviar-se la polèmica d’incloure-la. En francès sembla que també tenen persones -els diccionaris no diferencien gènere- potiche (gerro de porcellana) i en italià tiren cap als trofeus com els anglosaxons (moglie trofeo ) i també tenen le ombrelline (les paraigüeres, com en l’argot esportiu d’aquí). Sembla, doncs, que el fenomen és prou internacional per poder tirar pel dret i fer-ho com ens plagui, trofeu o gerro. I pitxer? A diferència del gerro, el pitxer és, en alguns parlars, especialment per posar-hi flors! Com el florer, que només recull el DCVB. Fem-ho com vulguem, però fem-ho. I tant de bo no calgués, però encara que sigui per denunciar que n’hi ha, necessitem omplir aquest buit semàntic.
En canvi, no tenim tants escrúpols a l’hora de calcar tareas domésticas i cuidados. Tota la setmana que els correctors lluitem contra la plaga de les tasques domèstiques (o de la llar / del hogar, no sé què és pitjor) i les cures. I aquí no teníem cap buit semàntic! ¿O no fem prou amb feines de casa? Ah, però amb el mirall del castellà, amb cuidar se’ns presenta un problema, que no tenim substantiu. Sant tornem-hi amb la necessitat de tenir la mateixa estructura aquí i allà. En lloc de vaga de cures no podríem fer vaga de cuidar? Això ho farem l’any vinent, quan la vaga la facin només els homes, i demostrem que el món no s’atura perquè ells s’encarreguin de les feines de casa, i així moltes més podrem anar a treballar i sortir a protestar.
