Opinió

Valors d’Islàndia

"És de justícia admirar aquells mitjans que inverteixen pausa i recursos a ampliar la mirada al lector"

De la mateixa manera que no cal estalviar crítiques a la premsa que viu de forma cretina d’allò immediat, és de justícia admirar aquells mitjans que inverteixen pausa i recursos a ampliar la mirada al lector. El magazín mensual alemany 11 Freunde va visitar durant uns dies d’hivern el seleccionador islandès de futbol, Heimir Hallgrímsson, per exposar en un formidable article quins valors hi ha darrere de l’equip nacional que va robar el cor dels aficionats en la seva primera participació a l’Eurocopa, l’any passat.

Hallgrímsson obre casa seva a Heimaey, una illa davant de la costa sud d’Islàndia coneguda com la Pompeia del Nord. El 1973, quan l’avui entrenador tenia cinc anys, el volcà Eldfell va expel·lir lava i va posar a prova la valentia i la cooperació ciutadana dels illencs. En tres hores, els 5.000 habitants van poder ser evacuats amb vaixells de pesca. “Els islandesos es consideren més durs que els europeus. Nosaltres, a Heimaey, ens tenim per més durs que els islandesos”, raona el seleccionador.

Com a exentrenador de l’equip local, l’Íþróttabandalag Vestmannaeyja, sap com és d’incòmode per al rival anar-hi a jugar després de patir els marejos de la mar. Un podria aplicar aquell tòpic que diu que “això és pitjor que visitar el dentista” si no fos perquè Hallgrímsson n’és, en rigor, un, de dentista. Té la consulta als baixos de casa seva i no l’ha deixada, tot i l’èxit amb la selecció, per no deixar penjats els seus conciutadans. A més, assegura que la llitera del pacient és una bona escola de psicologia i l’ajuda a desconnectar del futbol.

Encara hi ha molta feina per fer per evitar que l’Eurocopa de l’any passat sigui el zenit d’una selecció islandesa que continua viatjant en classe econòmica i canviant-se en uns vestidors, a l’estadi nacional de Reykjavík, que són de riure. Però la progressió és notòria: la bombolla immobiliària dels anys 2000 va deixar 11 grans pavellons de futbol i els islandesos poden jugar a futbol tot l’any; la federació ha posat molts recursos a formar entrenadors, de tal manera que, de mitjana, un de cada 1.500 islandesos té una llicència de tècnic A de la UEFA. De retruc, la promoció de joves futbolistes és excel·lent i ja hi ha més de 100 jugadors islandesos que competeixen en altres lligues europees.

Hallgrímsson continua tan planer com sempre i no ha perdut el costum d’anar abans dels partits com a local al seu bar preferit i aclarir als fans qui jugarà i amb quina idea. Fins i tot els ensenya el vídeo de motivació que posteriorment veuran els futbolistes. Tot amb la condició que no surti d’allà. Ningú no filtra res ni als mitjans ni a les xarxes socials. D’això se’n diu tenir valors.

Més continguts de