Déu i la guerra
Puix que Déu existeix, tot està permès. Aquest és el marc mental amb què operen persones degudament adoctrinades, que porten fins a l’extrem de matar i morir la lluita pel reconeixement, per sentir-se algú. Si Déu ho ordena no pot estar mal fet. És la seva missió. És la inhumanitat de Déu. Res inhumà ens és estrany. Diem que els terrorismes són monstres perquè ens sembla que excloent-los de la nostra condició allunyem l’horror. Ens descol·loca tenir-los a casa. I ens en oblidem fàcilment quan els tenim lluny. Quantes persones avui mateix deuen haver sigut víctimes de terroristes suïcides en alguns països del món musulmà?
Ja no és pot parlar de llops solitaris. La cadena d’atemptats de divendres a París respon a un pla, perfectament estudiat, contra allò que més molesta als funcionaris de Déu: que la gent s’ho passi bé. Una sala d’espectacles tan popular com el Bataclan, un barri molt freqüentat els divendres a la nit, l’Estadi de França en dia de futbol. I com a novetat, la incorporació de la figura del terrorista suïcida, que mata fent-se explotar, fins ara rara a França. Es parla d’una nova generació més nihilista encara. Tot plegat amb la signatura ISIS.
Sobre aquest escenari, François Hollande ha fet un salt en la seva línia estratègica, respecte al gener. Els atemptats han sigut organitzats a fora, amb complicitats dins del país. Estem en guerra. Contra qui? Contra l’ISIS, autoproclamat estat. Què busca Hollande? Reforçar la unitat nacional, excloent qualsevol intent de criminalització de la comunitat musulmana. Situar el focus del mal fora del país. Justificar les accions bèl·liques de l’exèrcit francès a Síria, al Sahel i en altres zones de conflicte. I recordar la legitimitat del president de la República com a cap de l’exèrcit, per recuperar la confiança de França en la seva grandesa. Tanmateix, si s’ha de fer la guerra a l’ISIS i combatre la ideologia salafista amb què es legitima, s’hauran de resoldre algunes contradiccions. Per exemple, la deferència amb els règims del Golf que propaguen el salafisme però es comporten com a liberals en el comerç i en el negoci. I, sobretot, filar molt més prim perquè no passi com a l’Iraq o a Síria, on volen eliminar una amenaça i s’ha destapat un volcà. Fins aquí arriba la lava.
