Viatges terapèutics
Amistat sincera i amor veritable queden a la intempèrie durant les vacances. Un grup d'amics organitzen el viatge dels seus somnis i el primer que fa un d'ells, només de posar els peus a l'autobús, és demanar disculpes per endavant per totes les coses desagradables que es diran aquests dies fruit de l'emocionant convivència lluny de casa. Arribaran a la ciutat X i es dirigiran a les respectives habitacions d'hotel per deixar la maleta mentre fan la primera repassada (per parelles) comentant el comportament plasta d'aquell que ja ha decidit que no vol participar del fons comú perquè és macrobiòtic i no pensa menjar res d'allò en què els altres gastaran els diners.
Un tipus de viatge molt aconsellable per a parelles que han arribat als primers símptomes d'alguna crisi sense importància, però que podria comportar que una sortida en solitari (una d'aquelles que en temps passats era meravellosament romàntica), fes evident el principi d'una catastròfica i inoportuna crisi de magnituds incontrolables. Si el viatge es comparteix amb d'altres, en canvi, sempre serà més fàcil que la nostra parella, que en solitari hauria estat el punt de mira criticable (per allò de la descompressió), ara sigui l'aliat perfecte d'habitació a qui comentem divertits les rareses del macrobiòtic.
Tot això, esclar, sempre que no hi hagi un pla millor, perquè si per casu alitats de la vida esteu enamorats de debò, o sentiu l'incontrolable desig d'aventura, ni que sigui en solitari, o simplement heu pensat bé amb qui embarcar-vos sense que sigui per inèrcia, mandra o compromís, no només us auguro unes vacances molt menys estressants (fins i tot més econòmiques i per descomptat molt més saludables), sinó que quan torneu podreu dir que els amics encara són amics, els amors, amors, i els somnis, somnis. Bones planificacions estiuenques i sort!
