26/01: L’altaveu espanyol

COM QUE EL CATALANISME creu que té raons, vol atreure les mirades d’Europa cap al cas català, amb la confiança que arbitraran a favor seu. L’unionisme també té raons, que deu considerar convincents, però la seva estratègia és la contrària: evitar aquesta concentració de mirades. La conferència del govern català a Brussel·les tenia per objectiu, diria, desmentir amb un gest contundent i visible un prejudici negatiu: el que vincula la voluntat de secessió d’una part de la població catalana amb moviments populistes i antieuropeistes, alimentats per la crisi, com els que han portat al Brexit i al creixement de la ultradreta. El catalanisme havia de dir amb un gest contundent i visible que ve de lluny i que la seva reivindicació és pacífica, europeista, democràtica i ideològicament transversal. La conferència era el gest contundent. Però aconseguiria ser visible? La visibilitat no té a veure només amb quanta gent hi va. Té a veure amb el ressò. I hi havia un risc gran. Per fortuna, l’atac d’histèria del govern Rajoy, la seva sobreactuació en el menyspreu, les crides al boicot, han aconseguit ser un formidable altaveu del gest del govern català, que no ha passat desapercebut de cap manera. És la sort del procés. Espanya no li falla mai.