DIETARI VV

13/04: Espiritualment gloriosa

FRANCESC MACIÀ proclamava que volia una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa. D’aquesta bonica formulació dels anys trenta, el que avui se’ns fa més estrany és això de l’espiritualment gloriosa. (A alguns també se’ls fa estany l’econòmicament pròspera, però el comú de la gent ho entén i ho comparteix.) Però espiritualment gloriosa són paraules que han caigut en desús, que semblen anacròniques. L’una i l’altra. L’esperit i la glòria. I, tot i així, dit d’una manera o altra, en la formulació de la Catalunya que alguns volem, al costat de les tres altres consideracions -la política, l’econòmica, la social- hi fa falta una quarta columna, per a la qual hauríem de trobar paraules d’avui, si les del temps de Macià no ens serveixen. Aquesta quarta columna té a veure amb la cultura, amb el civisme, amb la maduresa democràtica, amb la capacitat d’entendre el món d’avui i participar-hi amb ambició, amb la formació humanística, amb l’empenta científica, amb la recerca, amb la solidaritat, amb la compassió. Si les paraules de Macià ens semblen velles, n’haurem de trobar de noves. Perquè el concepte no és vell. I és necessari. Espiritualment gloriosa. També és això.

Més continguts de