Visca la inestabilitat anticipada

Un bon dia es va començar a parlar de si Zapatero no es tornaria a presentar a la reelecció. Primer no ho confirmava ni ho desmentia per no desestabilitzar, però com que cada dia se'n parlava, la cosa no era del tot estable, i al final va fer pública la retirada. Curiosament, això no va tranquil·litzar, sinó que va disparar la cançoneta de si anticiparia les eleccions. Hi havia els que deien que avançar les espanyoles és bo per a l'estabilitat i els que trobaven molt més estable que acabés el mandat. Però com més gent es passa el dia parlant de si les anticipa o no, més inestabilitat es crea, i ja hi ha qui considera que les ha d'anticipar per evitar més especulacions sobre si les anticipa. D'altres troben que si cedeix a les pressions demostrarà més feblesa i ens farà menys estables, si és que és possible. Uns tercers diuen que les ha d'avançar, però per sorpresa, tornant de vacances, perquè un juliol i agost sabent que a l'octubre o novembre toca votar seria poc estable. Que jo ara estigui explicant una estratègia tan brillant potser ja fa que la sorpresa perdi eficàcia (i mira que prometia): per si de cas, no he dit res. Avui Zapatero anunciarà remodelació i podrem especular més i millor sobre l'estabilitat o inestabilitat d'avançar eleccions. Uns anticiparan anticipades i uns altres no, i us puc anticipar que la meitat ho encertarà. Tot està molt però molt estable i en bones mans. Dins de la gravetat.