11/01/2015

Viure 120 anys

2 min

En l’actualitat ja es curen més del 67% dels malalts de càncer. És una mitjana general. Evidentment cada tipus de càncer té un percentatge de curació diferent. Però, com diu l’oncòleg Josep Ramon Germà Lluch en el seu magnífic llibre El càncer es cura, l’ampolla està mig plena. Es cura molta més gent de la que mor. Els que hem patit aquesta malaltia mai no podrem agrair suficientment el que la investigació i la medicina han assolit. I assoliran: molts investigadors afirmen que arribarem a un percentatge proper al 95%.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Cor i càncer són les principals causes de mort per malaltia als països desenvolupats. Del cor en sabem molt. És per això què, si un dia arribem a curar la majoria dels càncers, l’esperança de vida podria superar els 100 anys. I potser al segle XXII, els 120 anys.

El motiu d’aquest augment és que quan càncer i cor estiguin controlats, les següents malalties mortals seran les mentals. Però la incidència de malalties mentals senils és molt reduïda. I, per tant, l’esperança de vida augmentaria molt i molt de pressa.

Un augment així del temps de vida tindria un impacte brutal sobre les pensions. O la població augmenta moltíssim, de manera que la població ocupada generi prou ingressos de seguretat social o tindrem un seriós problema.

Això no passarà als països on la seguretat social utilitza un sistema de capitalització. Si algun dia Catalunya esdevé un estat propi, aquest seria un objectiu cabdal: una migració progressiva del sistema actual, anomenat de repartiment (les cotitzacions dels joves paguen les pensions dels vells), al de capitalització (en què cadascú rep les pensions de les seves pròpies cotitzacions).

El sistema de pensions per capitalització és immune a l’augment de l’esperança de vida, com algun dia tots serem immunes al càncer.

stats