Publicitat
Publicitat

Volem que els joves participin?

“Els joves no participen!”, “Els joves tenen poca iniciativa!”, “El moviment okupa no és el tipus de joventut que voldríem!” Aquests comentaris són habituals entre els adults quan parlem de la joventut. Dissabte en celebràvem el dia internacional i pot ser una bona oportunitat per plantejar-nos: ¿realment se’ls ofereixen alternatives?, ¿com poden sorgir iniciatives juvenils col·lectives, d’interès general, en unes ciutats on l’especulació immobiliària impossibilita trobar un espai per realitzar-les?, ¿com poden tenir iniciatives pròpies i desenvolupar-les, en correcta convivència amb els veïns, en els horaris en què se senten més còmodes o que senzillament tenen lliures?, ¿volem joves amb iniciativa, emprenedors en un sentit ampli, o els preferim adaptats a l’oferta pública? Les propostes que les administracions acostumen a fer als joves, per molt innovadores que siguin, busquen atraure’ls de forma massa individual i els canalitzen vers activitats ja dissenyades, tot i el gran esforç dels tècnics que gestionen els serveis pensats per als joves.

Tanmateix, diversos estudis coincideixen en el fet que els joves prefereixen formes de participació poc institucionalitzades i lligades a causes concretes i extraordinàries. Els hem vist omplint les places el 15-M del 2010 i ara els veiem dedicant les seves vacances a donar un cop de mà als camps de refugiats de Grècia.

A més d’aquestes formes de compromís i participació més puntuals i espontànies, els joves també s’impliquen en la transformació social a través d’estructures més formals i estructurades. Un 75% dels joves estan vinculats en algun moment de la seva vida a una organització social. Sovint els joves lideren i participen en projectes, grups i associacions o entitats d’atenció a col·lectius desafavorits.

Amb tot, massa sovint des de les administracions o des de les mateixes entitats se’ls intenta imposar un model allunyat de les seves inquietuds i interessos. De fet, no preguntar als joves acostuma a ser una de les errades de la planificació de polítiques de joventut o en la planificació estratègica de les organitzacions. Els recents resultats de l’informe Millennial Dialogue Spain revelaven que el 78% dels joves consideren que els polítics ignoren les seves opinions. Si no s’afavoreix sincerament aquesta participació, difícilment l’acompanyament serà enriquidor per a la persona, i és ben segur que pocs d’ells s’identificaran amb el projecte.

Una altra manera d’afavorir la seva participació és trobar-se en un entorn d’iguals, on l’adult que a voltes el fa sentir incòmode no tingui un rol directiu gaire destacat. És important que es donin climes de confiança en què els adults poden acompanyar els joves perquè adquireixin capacitats organitzatives o valors associatius, però cal evitar un control massa estret que acaba desmotivant els joves.

Finalment, també és vital que disposin d’espais dignes per trobar-se, reunir-se, organitzar-se. Una de les carències principals d’associacions i entitats socials a Catalunya és la manca de locals per ubicar-hi la seu social i les activitats. Només aquelles més grans, ben gestionades, amb llarga tradició o vinculades a altres organitzacions més grans disposen d’espais, tot i que sovint insuficients. A les organitzacions més recents, petites, no els queda més opció que demanar espais a l’administració, amb subvencions per poder-los pagar. És llavors quan es percep si governs i ajuntaments assumeixen les seves funcions, si inverteixen i cedeixen espais supervisant mínimament que l’activitat sigui d’interès general i tingui una qualitat mínima o bé són gasius i ho condueixen tot cap als equipaments públics que ells promouen.

L’administració hauria d’alliberar recursos per a equipaments que permetin la iniciativa juvenil i la veritable participació. Es tracta de recursos imprescindibles per a una promoció honesta dels joves com a persones i dels seus projectes. I s’hauria de fer sense buscar-ne un rèdit polític, pensant en la promoció de la gent jove.

La participació dels joves és vital per a la pròpia societat i per al seu desenvolupament personal. Seria interessant que entitats i administracions escoltéssim amb més freqüència les opinions i propostes dels més joves i no anteposéssim els nostres interessos a les seves necessitats si volem evitar que aquesta participació es dilueixi i amb ella la nostra qualitat democràtica com a societat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT