Vox, contra Maria del Mar Bonet
Que els dirigents de Vox vagin contra Maria del Mar Bonet només té un efecte, i és que la figura de Maria del Mar Bonet s’engrandeix i brilla encara una mica més, mentre que la de Vox i els seus dirigents minva i s’embruteix també una mica més, encara que totes dues coses poguessin semblar impossibles. No és necessari insistir en l’obvietat que un quart d’hora de feina de Maria del Mar Bonet (no cal que sigui damunt l’escenari: per exemple, un quart d’hora hora que passi llegint un poema, o ordenant papers) és infinitament més valuós que tot el que faran els dirigents de Vox en les seves vides, per molts anys que visquin. Per una senzilla raó: allò que fan els artistes, i en particular allò que fan els grans artistes com Maria del Mar Bonet, és en benefici de tots. De tots vol dir de tothom a tot arreu: la gent que escolta la música de Maria del Mar Bonet a Espanya, a Itàlia, a Grècia, al Marroc, a Cuba, a l’Argentina o als Estats Units, i en tants altres països on és admirada i aplaudida. També a les Balears, a Catalunya i al País Valencià: també en aquests Països Catalans que de manera tan nècia ofenen els dirigents de Vox, perquè és de necis sentir-se ofès per una llengua i una cultura.
Els dirigents de Vox, en canvi, no fan res en benefici de ningú. Ben al contrari, la seva activitat va contra tothom, també (encara que no se n’adonin) d’aquells que els segueixen, els donen suport i els voten. S’ha d’admetre, això sí, que no van errats en sentir-se molestats per Maria del Mar Bonet, perquè l’obra sencera d’aquesta dona és, en efecte, un gran crit, un gran clam, un gran homenatge a la llibertat. I ells detesten la llibertat. L’odien tant, que es pensen que la llibertat consisteix a impedir la llibertat dels altres, d’aquells que no els agraden. No se’n pot tenir una idea més aberrant i més capgirada, de la llibertat. Si no fos per l’odi que supuren en cadascuna de les seves paraules i dels seus actes, els dirigents de Vox podrien arribar a causar una certa llàstima, o fins i tot aquell riure que provoquen les persones ridícules.
Als dirigents de Vox els sembla malament que el Govern Balear dediqués uns diners a uns festivals de música que van programar actuacions de Maria del Mar Bonet, i veuen en això una activitat propagadora de l’independentisme. Ho diuen ells, que viuen de parasitar l’erari públic i d’altres ingressos de procedència més que dubtosa, per exemple de grups opositors iranians. Han de saber en tot cas que les seves sospites són certes: el crit de “No passaran” es refereix a ells. També als socis que els donen corda, PP i Ciutadans. No passaran perquè els altres, els que estimem la llibertat i la música, som molts més que ells: a les Balears, a Catalunya, als Països Catalans, a Espanya i a tot arreu, perquè som una comunitat estesa arreu del món. No passaran perquè els altres som més i més forts, sense necessitat d’anar pel món amb una estúpida arma de foc al damunt. I Maria del Mar Bonet ens representa, sí. Vox i els que van de bracet amb ells ni representen res ni són ningú.
