Vox, fal·làcies i violència masclista

Tenim la força de la veritat, el coneixement fruit de la recerca empírica per desmuntar aquestes aberracions

La derogació de la llei contra la violència de gènere andalusa era una de les condicions principals que Vox havia plantejat al PP per oferir el seu suport a la investidura del candidat popular a la Junta d’Andalusia. I és que un dels principals cavalls de batalla del grup d’extrema dreta ha estat el negacionisme de la violència contra les dones, utilitzant les fal·làcies més primàries i burdes del masclisme, com ara les que fan referència a les denúncies falses, entre d’altres. Tant és així que un dels seus líders declarava aquesta setmana que només tres de cada 100 denúncies per violència de gènere eren certes.

El nivell d’absurditat és extrem i cau en el ridícul de les argumentacions que no se sustenten sobre cap estudi ni dada objectiva. Només cal fer un cop d’ull a la informació que ens ha aportat la recerca en matèria de violència masclista (per exemple, un estudi del CGPJ que va concloure que tan sols un 0,01% de les denúncies eren falses).

Però aquest discurs extremadament pervers de Vox ha estat abraçat i referendat per massa persones. Vox acusa els partits tradicionals d’haver definit les lleis i polítiques contra la violència masclista com a resultat d’un moment de correcció política, i acusa el feminisme d’apoderar-se de les institucions i del discurs social a partir de falsedats.

Davant el menysteniment de la xacra social més letal i violenta que patim les dones, no podem permetre cap bri de sospita. Tenim la força de la veritat, el coneixement fruit de la recerca empírica per desmuntar aquestes aberracions que només busquen impedir l’enderrocament del sistema de desigualtat que oprimeix més de la meitat de la població.

Només per aportar algunes dades d’estudis desenvolupats per estaments com les Nacions Unides: una de cada tres dones ha patit algun tipus de violència masclista al llarg de la seva vida. En aquest sentit, la Fundamental Rights Agency (FRA) va dur a terme un estudi sobre la violència masclista a Europa i va concloure que una de cada quatre dones havia patit algun tipus de violència física o sexual, o que una de cada dues dones havia viscut assetjament sexual en l’àmbit laboral. A Catalunya les enquestes de violència masclista reafirmen aquestes dades, i alhora apunten que només es denuncien un 26% de les situacions de violència contra les dones, un valor molt baix si el comparem amb altres fets delictius.

D’altra banda, no podem oblidar que aquest greuge no afecta només les dones que pateixen la violència directa, sinó que estem davant d’un problema estructural que ens resta drets i llibertats. L’estudi europeu esmentat (de la FRA) apunta també que el 53% de les dones europees deixen d’anar a determinats llocs o de fer determinades activitats per por de patir una agressió masclista, cosa que ens limitant així la nostra llibertat i ens converteix en ciutadanes de segona.

Per tant, el problema que tenim en relació a la violència masclista és ingent i afecta totes les àrees de la nostra vida, ja que la desigualtat entre homes i dones és present en la majoria de racons de la nostra quotidianitat.

El blanquejament que s’ha fet històricament de la guerra contra les dones, i que ara ressorgeix de la mà de l’extrema dreta, a partir de discursos que difamen la realitat de la desigualtat, té com a objectiu la involució dels drets fonamentals de les dones.

Haver de recórrer a l’argumentació de les dones assassinades (des del 2003 gairebé 1.000 dones han sigut assassinades a mans de les seves parelles o exparelles, unes dades que deixen fora altres feminicidis) hauria de ser un fet excepcional, però constantment hem de posar sobre la taula aquesta xifra perquè alguns escoltin, entenguin i situïn l’extrema gravetat d’aquesta realitat, que si no ataqués les dones segur que tindria una resposta molt més global i contundent.

Finalment s’ha desestimat en el pacte andalús la proposta de derogació de la llei contra la violència de gènere però, tot i això, queda clar que el discurs de Vox és un avís molt preocupant. El seu relat ha trobat suport i amplificadors en personatges garants del masclisme més extrem, que amb noves formes però amb el mateix fons fan renéixer mites i fal·làcies pròpies d’ignorants absoluts en la matèria. El perill és que de nou ressonen amb massa força les idees patriarcals. I es fa evident que la igualtat efectiva, així com la consolidació de drets i llibertats de les dones, no està assolida ni consolidada. Per això, ara més que mai, és vital que tal com es reclama des del feminisme no fem ni un pas enrere, perquè l’amenaça patriarcal està més viva que mai.

Més continguts de