LA BORSA O LA VIDA

El cim de Massagué / El Mobile no es toca

Cada vegada que parla, Isabel Díaz Ayuso enfonsa una mica més el Partit Popular

El científic català Joan Massagué / MANOLO GARCIA

El cim de Massagué

Woody Allen, a la pel·lícula Deconstructing Harry (1997), diu que les dues paraules més boniques no són “T’estimo” sinó “És benigne”. Passats els anys, les paraules que ens fan més feliços són “No ha fet metàstasi”. Aquesta setmana el científic Joan Massagué i el seu equip de recerca a Nova York han publicat, a la revista Nature Cancer, una descoberta revolucionària. En la lluita constant contra la foscor que és la investigació, han desxifrat l’origen de les metàstasis que causen un 90% de les morts per càncer. Resulta que la migració de cèl·lules tumorals que es desplacen cap a altres òrgans del cos no s’inicien per una mutació genètica, com s’havia pensat els últims anys, sinó per la reactivació d’unes cèl·lules que semblaven apagades. A partir d’aquest avenç de primer nivell, la prevenció i el tractament de les metàstasis canviarà, per garantir un grau més alt d’èxit en el guariment.

Just ara fa deu anys, a l’ Àgora de TV3, vaig tenir la sort d’entrevistar Joan Massagué. Ja aleshores era un dels cinquanta científics més citats al món. En aquell moment, amb el seu equip del Memorial Sloan Kettering, acabava de publicar la recerca més transcendent, pel que suposava d’aplicabilitat mèdica immediata, sobre el càncer de mama. D’aquesta malaltia, i en tan sols vint anys, s’ha passat d’una curació del 30% a estar molt per damunt del 80%. I el percentatge no para de créixer. D’aquella mitja hora de conversa, amb un científic amb accent anglès i ulls remenuts, ideals per mirar el microscopi, me’n va quedar alguna frase. No li agradaven els verbs curar, dominar o controlar, referits al càncer. Ell s’estimava més normalitzar el càncer. Deia que el coneixement del càncer és una serralada, més que un cim. Li vaig preguntar què faria amb un familiar seu si tingués càncer: ¿el tractaria a Catalunya o se l’enduria als Estats Units? Amb convicció va apostar per Catalunya, “perquè la medicina catalana és molt bona”. Bravo.

El Mobile no es toca

Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, és una mina. Cada vegada que parla enfonsa una mica més el Partit Popular. Sobre l’avortament diu que “no és un dret de la dona”. Sobre la igualtat, que “s’ha de trencar amb la dictadura de les feministes radicals”. Sobre l’exhumació de Franco es pregunta si “el proper pas serà cremar les parròquies, com el 1936”. Sobre Vox explica que no són extremistes. Sobre l’independentisme i els nacionalismes perifèrics creu que són “ideologies radicalment reaccionàries, racistes, supremacistes, emparentades amb les ideologies que han provocat les pitjors matances de la història de la humanitat”. No s’hi posa per poc. Quan baixa al nivell del detall, encara menys. De Catalunya diu, entre altres barbaritats, que els professors menyspreen els alumnes si demanen anar a fer pipí en espanyol. Si no és desconeixement és odi. Ahir l’estirabot del dia de Díaz Ayuso va ser anunciar que Madrid intentaria organitzar el Mobile World Congress i l'hi arrabassaria a Barcelona. Se li’n fot que aquí hi hagi un contracte firmat que vincula aquesta importantíssima fira internacional fins al 2023. De fet, la intenció de Barcelona és intentar allargar-ho. Ahir mateix, Ada Colau va respondre a les intencions de Díaz Ayuso a través del Jordi Basté: és una proposta “digna d’una tertúlia de bar”, va dir, abans de fer una defensa aferrissada de la continuïtat del MWC a Barcelona.

Com ha canviat l’alcaldessa. Enrere queden aquells titubejos inicials de Colau, en arribar al consistori, que van estar a punt d’escapçar l’acord –aleshores sí– amb els organitzadors del Mobile. Ara, per a la imatge de ciutat i per a la seva economia, és cabdal mantenir aquesta gran fira tecnològica. Sense ella, Tito Álvarez es quedaria sense la seva amenaça anual de vaga de taxis. I això sí que ens sabria greu. Ja és una tradició més, a la ciutat dels prodigis.