L’u per u, després del 26-M

ARTADI, Elsa. No se n’ha sortit. Havia de fer la campanya en nom de Quim Forn, desempallegar-se de la rèmora convergent i intentar rascar a ERC en el vot útil de l’independentisme. Han estat massa handicaps. Travessar Sant Jaume, del Palau a l’Ajuntament, no ha estat un bon negoci per a ella.

BOU, Josep. I Vila i Costa i Font i Barceló i Fontarnau i Pujals i Sendre i Soler i Berenguer i Solà i Puigdesens. Ni els dotze cognoms catalans li han permès a l’empresari forner fer el miracle dels pans i els peixos del PP. Una altra tria estrafolària de candidat per part de Casado. Ha fet de bomber quan ha calgut i no ha acabat de fondre els ploms. Això sí, Alberto Fernández Díaz treia més regidors que ell.

CASADO, Pablo. Si al mes d’abril el resultat del PP era prou motiu perquè dimitís, ara que els populars han quedat en segona posició a la Comunitat de Madrid i que els mapes autonòmics espanyols i el de les europees queda tenyidíssim de vermell, repetim la pregunta de fa un mes: a quina hora plegues, Pablo? Dirà, es veu a venir, que la culpa és de Rajoy.

COLAU, Ada. Ha fet una bona campanya electoral, però no n’ha tingut prou. Sembla que sigui més bona candidata que alcaldessa, però, si el final de l’escrutini no em contradiu, no tindrà una segona oportunitat per governar quatre anys més. Barallant-se amb Ernest Maragall, el seu exsoci Collboni l’ha desgastat per l’esquerra i li ha fet la guitza electoral.

COLLBONI, Jaume. Amb l’11% escrutat, era el nou alcalde de Barcelona. Ha sabut aprofitar el vent de cua favorable del socialisme a Espanya. Ha fet una bona campanya i, amb maneres educades, ha sabut esgarrapar en el desgast de Colau. Tot i els bons resultats, a l’inici de la nit potser s’havien fet més il·lusions.

GARCÍA ALBIOL, Xavier. El xèrif ha tornat. El PP a Catalunya ha aconseguit guanyar en algun lloc amb un candidat que, paradoxalment, ha amagat les sigles del partit tant com ha pogut. Curiosament, amb l’home a qui van fer fora de la presidència del PPC. Veurem, però, si pot governar. Sense majoria, fa olor d’oposició.

GRAUPERA, Jordi. La política diferent, de moment, no entra a l’Ajuntament. Tanta feina feta contra l’establishment no ha tingut premi en forma de regidor. Dividir l’independentisme no ha estat, per ara, una bona estratègia per a la causa.

FORN, Joaquim. Resultat cruel per a un candidat que, des de la presó, han convertit en invisible. Va dubtar molt de fer el pas per presentar-se. Coneixent-lo, segur que no serà algú que plegui pel fet d’estar a l’oposició. No es rendirà.

JUNQUERAS, Oriol. El guanyador de les generals a Catalunya tornarà a exercir d’eurodiputat si la sentència del judici no ho impedeix. En les europees, però, Puigdemont li ha guanyat el duel particular. I Josep Borrell, també. I Sant Vicenç dels Horts serà socialista.

MARAGALL, Ernest. Serà el primer alcalde independentista de Barcelona. El segon Maragall a l’Ajuntament. No ha estat un gran candidat en campanya, però ha sabut aprofitar l’estela guanyadora d’ERC de tot just fa un mes i vendre’s com el vot útil de l’independentisme.

PUIGDEMONT, Carles. Ha superat el match ball que tenia en contra i ha guanyat el partit per pallissa. No el van voler de dos a la llista de Junqueras i la JEC li ha fet una part de la campanya. Ara serà el centre d’atenció. ¿Anirà a Madrid a recollir l’acta d’eurodiputat? ¿L’Espanya repressora detindrà un diputat electe del Parlament Europeu? ¿La UE ho permetrà? Les properes setmanes seran apassionants i depenent de la seva circumstància es començarà a escriure el futur de Catalunya.

RIVERA, Albert. Tot i la nova davallada del PP pràcticament arreu d’Espanya, Ciutadans no sembla que aconsegueixi fer el sorpasso desitjat. Era el moment i no se n’han sortit. Ara haurà d’esperar quatre anys per a una altra oportunitat. Se li farà llarg.

SALIENTE, Anna. No ha entrat. La CUP ha quedat fora de l’Ajuntament de Barcelona i es resten regidors independentistes al consistori.

SÁNCHEZ, Pedro. Gairebé totes li ponen. Haver convocat eleccions generals a finals d’abril, abans de municipals, autonòmiques i europees, va ser una jugada mestra per a les seves sigles. Aquella victòria ha retornat l’autoestima al votant del PSOE i, per extensió, al partit. Ahir Sánchez va sortir reforçat sense baixar de l’autocar veient la pell de brau pintadíssima de vermell.

VALLS, Manuel. Rien ne va plus”. Resultat discret. De moment, a la Viquipèdia de l’ex primer ministre francès dirà que va ser alcalde d’Évry, però no de Barcelona. Ni l’exsocialista Corbacho ni l’ex d’Unió Eva Parera no han sumat transversalitat al seu projecte estrany. Potser a Ciutadans, amb un altre candidat i apostant pel taronja, els hauria anat millor.

Més continguts de